Passsejant pels camins de l'Empordà
Passejar és sempre una activitat gratificant i si l'entorn és com el de l'Empordà, és encara molt millor. Aquest camí que va de Jafre a Verges és una delícia a qualsevol època de l'any. Aquí en teniu un tastet.
El bloc del club de lectura de pares i mares de l'INS Llobregat de Sallent que s'ha convertit amb els anys, en el bloc d'una professora que ja disposa de més temps fora de l'àmbit educatiu.
Passsejant pels camins de l'Empordà
Passejar és sempre una activitat gratificant i si l'entorn és com el de l'Empordà, és encara molt millor. Aquest camí que va de Jafre a Verges és una delícia a qualsevol època de l'any. Aquí en teniu un tastet.
Marxarons, Cristina Masanés
Ens trobem un llibre una mica diferent al que jo mateixa estic acostumada. No és una novel·la , no és un relat convencional, és una lluita per a recuperar la comunicació entre un pare i uns fills.
El pare de l'autora té un ictus i queda amb una afàsia total sense poder parlar ni comunicar-se amb les paraules. En aquells moments tan angoixants per a tothom, els familiars i el mateix malalt van seguint les pautes que els sanitaris els van proposant. Amb el temps constaten que l'home és incapaç de parlar i intenten la comunicació de formes inimaginables. Creixen els dubtes: ell pensa en paraules? recorda el nom de les coses tot i que no les pot pronunciar? És conscient de la seva situació?
Tot el llibre gira al voltant d'aquesta manca de llenguatge, de quan les paraules ja no serveixen, no existeixen, de com seguir comunicant-se sense aquesta eina. A través del món de la muntanya, dels cims que el pare havia pujat, l'autora va desgranant mica en mica la seva vida, descobrint aspectes desconeguts de la persona que era aquell home, i recordant fets ja quasi oblidats.
És un llibre dur, que presenta els alts i baixos que el malalt i sobretot el seu entorn pateixen després d'un daltabaix de salut com és el que presenta. Les esperances i el desencís, la por i l'angoixa, el desconeixement de la pròpia malaltia es van succeint al llarg de les pàgines, sense drames ni soroll, només amb naturalitat i emoció continguda.
Un llibre breu, difícil, pertorbador però que provoca reflexions que tard o d'hora ens toca fer a tothom.
Recomanable del tot.
Si us interessa saber-ne més:
La pell de la revolta, Jordi Sierra i Fabra
La pell de la revolta de Jordi Sierra i Fabra és una novel·la que ens transporta directament a la Barcelona de començaments del segle XX. L’autor ens mostra la ciutat des de la mirada dels joves, aquells que viuen en primera persona la misèria, les desigualtats i les ganes de canviar un món que sembla injust des de la base. El llibre té un ritme viu, fàcil de seguir, i enganxa perquè barreja molt bé la història personal dels protagonistes amb els fets històrics reals.
Els personatges principals són bàsicament en Ventura i el seu germà Esteve que van deixar la colònia on vivien amb la resta de la família per anar a Barcelona a intentar millorar les seves vides. En aquest camí apareixeran persones que aniran deixant petjada en els dos germans que tot i seguir camins diferents, no deixen de tenir un lligam indestructible. A partir d'un fet real, el fet de la pell, l'autor ens mostra una societat convulsa on la lluita de classes és l'escenari principal.
Un dels punts forts del llibre és com descriu Barcelona. No és només un decorat, sinó un personatge més: els carrers, les fàbriques, les cases humils i també els espais de poder. Això fa que el lector no només llegeixi, sinó que gairebé senti les olors, els sorolls i la tensió de l’època.
Una història amb ritme mesurat que provoca interès en el lector. Molt ben estructurat i documentat. Una bona lectura.
Si us interessa conèixer una mica aquest fet històric podeu llegir :
https://valors.org/els-fets-de-la-pell/
Per conèixer una mica més aquest autor:
Pel·lícula : Molt lluny
La pel·lícula Molt lluny, dirigida per Gerard Oms, és una proposta cinematogràfica que convida a la reflexió sobre els vincles humans i la recerca d’identitat. Amb un estil intimista i una narrativa pausada, el film es construeix a partir de silencis, mirades i escenes quotidianes que transmeten una gran càrrega emocional.
Un dels punts més destacats és la posada en escena, amb una estètica naturalista i propera. La direcció de fotografia aconsegueix capturar paisatges i espais domèstics amb una bellesa senzilla, tot reforçant el sentiment de distància i alhora de pertinença.
Pel que fa a les interpretacions, el protagonista interpretat per l'actor Mario Casas ofereix una actuació sòbria i convincent, amb una especial sensibilitat en la manera de mostrar els conflictes interns. El personatge es construeix a través de gestos i silencis més que no pas de grans diàlegs, fet que potencia la versemblança i la proximitat amb l’espectador. Igualment cal destacar la força interpretativa de la resta d'actors i actrius.
En conjunt, Molt lluny és un film que aposta per la subtilesa i la introspecció, allunyant-se dels esquemes més comercials. No és una pel·lícula de ritme àgil ni de trames espectaculars, però ofereix una experiència cinematogràfica honesta i profunda. És una proposta recomanable per a aquells espectadors que busquen un relat intimista i carregat de sensibilitat.
Molt recomanable.
Aquí teniu la fitxa tècnica de la pel·lícula:
https://www.filmaffinity.com/es/film777661.html
I el tràiler per si us ve de gust.
Nido vacío, Alicia Giménez Bartlet
Originalitat en els regals
No us ha passat mai que no sabeu què regalar a una persona estimada? A vegades costa trobar aquell punt d'originalitat que faci aquell regal únic al món.
l'il·lustrador Ignasi Blanch ha recreat per a la seva parella un seguit d'obres d'art amb elements a l'abast.
No em direu que no és original? podeu llegir l'article al següent enllaç.
https://www.catorze.cat/art/regals-aniversari_1227095_102.html
El nen 44 de Tom Rob Smith
Ens trobem davant d’una història d’una gran cruesa, un thriller amb molta originalitat. L’acció té lloc a la Rússia de Stalin, en un moment de terror i de paranoia general. El personatge principal, Leo Stepanovich Demidov, un agent del MGV, el servei secret rus, és acusat injustament de traïció. Fuig de Moscou amb la seva dona i arriba a un lloc solitari on descobreix que diversos nens han estat brutalment assassinats. Davant de la passivitat de la policia que es desentén d’aquest episodi, decideix investigar personalment aquest fet, cosa que posa en perill la seva pròpia vida i la de la seva dona.
Història crua i molt ben documentada que transmet l’estat de constant terror en el que vivia la població russa de la dictadura stalinista. Relat molt diferent al thriller convencional que havia llegit fins ara.
Ferran Llanas Alegre
Si desitgeu fer bones presentacions aquí teniu un llibre que us ajudarà, “Presentaciones inteligentes 100” de Susan M. Weinschenk, editorial Anaya. Aquest llibre ens explica com funciona el cervell i com pensen les persones. Els seus consells ens permetran mantenir l’atenció i la motivació de l’audiència. Imprescindible per tothom que tingui alguna cosa per explicar.
Joan Carles Sampera
Memòria d'uns ulls pintats de Lluís LLach
A la Barceloneta dels anys 20 neixen i creixen quatre amics,dos nois i dues noies. La vida, en aquells anys transcorre en un ambient humil però llibertari.La novel·la la narra un d'ells, en Germinal, en la seva vellesa, a un director de cinema que vol fer una pel·lícula històrica. Li explica sense rubor com descobreixen la seva sexualitat, que comença com un joc de nois amb noies però que derivarà en el descobriment del veritable amor entre en Germinal i en David.
L'arribada de la República promet un ventall d'il·lusions i possibilitats als joves, que es veuran frustrats amb la Guerra Civil i la posterior repressió de la dictadura franquista.
Una història que emociona, que t'endinsa en una època en què les coses eren tan senzilles i tan complicades alhora, que no pots evitar sentir la tendresa que desprèn. La naturalitat amb què parla de l'amor, del sexe, de l'amistat, fa que oblidis per un moment la cruesa dels fets que viuen.
Una grata sorpresa constant de la mà de Lluís Llach. Molt recomanable.
David Jiménez
La educación de un hada de Didier van Cauwelaert
Rokel és un jove inventor de joguines que durant un viatge en avió coneix la dona que canviarà la seva vida. La Ingrid i el seu fill Raoul es transformen en la raó de ser de la seva existència. Però la felicitat no dura eternament i al cap de poc, la Ingrid decideix abandonar-lo sense cap raó aparent, simplement perquè l’estima. Un nou personatge, una noia estrangera pendent d’un permís per estudis, es transforma als ulls del nen en una fada que ha de fer possible el més difícil. El que al principi sembla una novel·la convencional, es transforma en una historia màgica on l’amor per un nen i la necessitat de protegir-lo de la dura realitat , fa que el llibre agafi un to delicat i subtil. És un relat agradable, fácil i sobretot d’una gran humanitat.
Val a dir que és una novel·la diferent a les que estem acostumats, però personalment, crec que val la pena passar una estona llegint-la.
Montse Alegre
Història del canvi que experimenta Helmer, un granger holandès de 55 anys, amb una vida marcada per la solitud, després de la mort del seu germà bessó. Història en un entorn rural holandès, amb paisatges diferents, solitaris, inhòspits i isolats.
(Claustre Llort)
La casa de cristal de Simon Mawer.
Al 1929 la parella formada per Viktor i Liesel Landauer encarrega a un famós arquitecte austríac el projecte de la seva casa a Txecoslovàquia. Dissenya la seva millor obra d’art: la casa de vidre o Villa Landauer, una fusió de vidre, hacer i ciment que dóna protagonisme a la llum en una atmosfera de luxe. Amb l’ascens del nazisme al poder, la seguretat de la família essent Viktor jueu, desapareix. La casa es transforma en testimoni de moltes vides on l’erotisme, la violència i la traició són els protagonistes. (Montse Alegre)
Brooklyn de Colm Toíbín
Eilis Lacey és una noia que viu en un petit poble d’Irlanda sota l’ombra de la seva mare i sobretot de la seva germana gran. Mitjançant un capellà que regeix una parròquia a Brooklyn, deixa la seva vida còmoda i ordenada al seu poble i emigra a Nova York . Allà treballa i es forma per a tenir un futur. Però el passat deixat enrera la fa dubtar del seu camí.
(Montse Alegre)
Les joies del paradís de Donna Leon
Una musicòloga veneciana té l’encàrreg de decidir qui s’ha de quedar l’ herència d’un músic poc conegut del segle XVIII. Mentres investiga, va coneixent la personalitat i la vida d’aquest home i va trobant-se en situacions que mai abans havia sospitat que podria viure ella.
(Montse Alegre)
La primavera del comissari Ricciardi de Maurizio de Giovanni
Llibre que relata la investigació del cas d’una tiradora de cartes brutalment assassinada a casa seva. El comissari Riccardi, amb el seu do per sentir les darreres paraules dels morts, serà l’encarregat d’esbrinar els fets i els perquès.
(Claustre Llort)
El caso del bar Balto, Faiza Guène.
El llibre explica de forma breu la investigación de l’assassinat de l’amo de l’únic bar d’un poble petit de la França profunda. Un seguit de personatges van donant el seu testimoni, mentre el lector va reconstruïnt els fets. Humor negre i personatges sense gens de “glamour”, que donen una visió diferent de França.
Claustre Llort
La nieta del señor Linh, Philippe Claudel.
Aquesta és una historia de soletat i exili. El senyor Linh fuig d’una guerra amb la seva néta, que encara és un nadó, i s’instal·la en un pis d’acollida per a refugiats d’un país europeu. La seva néta és l’única raó que empeny l’avi a sobreviure. Un llibre extraordinàriament sensible i que fa pensar.
Claustre Llort
El cuiner del dux, Elle Newmark
Aquest llibre ambientat en la Venècia del Renaixement, explica la història en primera persona d’un nen del carrer que sobreviu com pot. El cuiner del palau del Dux el recull i li ensenya l’ofici. Es relaten les intrigues i les trames polítiques per arribar a tenir el poder juntament amb la recerca d’un llibre misteriós on s’hi expliquen els secrets de l’alquímia.
Montse Alegre