Les primeres paraules d'un llibre són com un tast, si tenen bon gust, en voldrem més; si no ens provoquen cap sensació, ens costarà entrar dins la lectura i fins i tot tancarem el llibre. És per això que anirem presentant inicis d'obres que ens han semblat interessants.
"L'Anna havia planificat el seu comiat amb tot detall. Va ser el seu amant qui, mentre li acaronava un pit, va trobar el trosset de mort que se l'enduria per sempre més al cap d'un any..."
Així comença Pa de llimona amb llavors de rosella de Cristina Campos
Amb aquestes paraules comença Memòria d'uns ulls pintats de Lluís Llach.
El coronel destapó el tarro del café y comprobó que no había más de una cucharadita. Retiró la olla del fogón, vertió la mitad del agua en el piso de tierra, y con un cuchillo raspó el interior del tarro sobre la olla cuando se desprendieron las últimas raspaduras del polvo de café revueltas con óxido de lata.
Així comença El coronel no tiene quien le escriba de Gabriel García Márquez.
Juntas dos cosas que no se habían juntado antes. Y el mundo cambia. La gente quizá no lo advierta en el momento, pero no importa. El mundo ha cambiado, no obstante.
Aquestes són les primeres paraules de Niveles de vida de Julian Barnes.
La meva travessa en solitari de tres mesos per la cresta del Pacífic va tenir molts començaments. Hi va haver la primera decisió sobtada de fer-ho, i després la segona decisió, més seriosa, de fer-ho de debò.I llavors hi va haver un tercer començament molt llarg, format per setmanes de comprar material, preparar bosses i arranjar-ho tot per a la marxa.
Aquest és l'inici de Salvatge de Cheryl Strayed.
En Billy Gray era el meu millor amic i em vaig enamorar de la seva mare. Amor pot ser una paraula massa forta, però no en conec cap de més suau que serveixi. Tot això va succeir fa mig segle. Jo tenia quinze anys i la senyora Gray en tenia trenta-cinc. Aquestes coses es diuen amb facilitat, ja que les paraules en si no tenen vergonya i mai no senten sorpresa. Podria ser que encara fos viva.
D'aquesta manera comença Llum antiga de John Banvile.
De las dos entradas del café, siempre prefería la más estrecha, la que llamaban la puerta de la sombra. Escogía la misma mesa, al fondo del local, que era pequeño. Al principio, no hablaba con nadie; luego ya conocía a los parroquianos de Le Condé, la mayoría de los cuales tenía nuestra edad, entre los diecinueve y los veinticinco años, diría yo. En ocasiones se sentaba en las mesas de ellos, pero, las más de las veces, seguía siendo adicta a su sitio, al fondo del todo.
Aquestes són les primeres paraules de la novela de Patrick Modiano En el café de la juventud perdida.
Aquí em tens, va dir l'home a la noia guapa que seia al bar de l'hotel; a tocar dels quaranta, amb una reputació modesta, uns quants diners al banc,una adreça accessible, un número de telèfon fàcil d'obtenir, aquesta expressió que trobes tan característica, la mà recolzada en aquesta taula que sembla ben real: algú ben real, en conjunt, si no t'hi fixes gaire.
D'aquesta manera comença Enamorats d'Alfred Hayes
"Jim Jarbusch dijo una vez que prefería hacer una película sobre un hombre que sale a pasear con su perro que sobre el emperador de China. A mí me pasa lo mismo. Escribo sobre procedimientos penales, en los que he actuado como abogado defensor en más de setecientas ocasiones, pero en realidad hablo del ser humano, de sus fracasos, de su culpa y su grandeza."
Aquestes són les primeres paraules de Culpa de Ferdinand von Schirach.
"L'Anna havia planificat el seu comiat amb tot detall. Va ser el seu amant qui, mentre li acaronava un pit, va trobar el trosset de mort que se l'enduria per sempre més al cap d'un any..."
Així comença Pa de llimona amb llavors de rosella de Cristina Campos
Vol que l'hi digui, senyor director? L'únic de la seva corda capaç d'imaginar la Barceloneta d'aquell temps, l'únic que s'hi acostaria de veritat, que pintaria les olors, els colors...com l'hi diria...la mística, això mateix... la mística!... l'únic seria en Fellini.
Amb aquestes paraules comença Memòria d'uns ulls pintats de Lluís Llach.
El coronel destapó el tarro del café y comprobó que no había más de una cucharadita. Retiró la olla del fogón, vertió la mitad del agua en el piso de tierra, y con un cuchillo raspó el interior del tarro sobre la olla cuando se desprendieron las últimas raspaduras del polvo de café revueltas con óxido de lata.
Així comença El coronel no tiene quien le escriba de Gabriel García Márquez.
Juntas dos cosas que no se habían juntado antes. Y el mundo cambia. La gente quizá no lo advierta en el momento, pero no importa. El mundo ha cambiado, no obstante.
Aquestes són les primeres paraules de Niveles de vida de Julian Barnes.
La meva travessa en solitari de tres mesos per la cresta del Pacífic va tenir molts començaments. Hi va haver la primera decisió sobtada de fer-ho, i després la segona decisió, més seriosa, de fer-ho de debò.I llavors hi va haver un tercer començament molt llarg, format per setmanes de comprar material, preparar bosses i arranjar-ho tot per a la marxa.
Aquest és l'inici de Salvatge de Cheryl Strayed.
En Billy Gray era el meu millor amic i em vaig enamorar de la seva mare. Amor pot ser una paraula massa forta, però no en conec cap de més suau que serveixi. Tot això va succeir fa mig segle. Jo tenia quinze anys i la senyora Gray en tenia trenta-cinc. Aquestes coses es diuen amb facilitat, ja que les paraules en si no tenen vergonya i mai no senten sorpresa. Podria ser que encara fos viva.
D'aquesta manera comença Llum antiga de John Banvile.
De las dos entradas del café, siempre prefería la más estrecha, la que llamaban la puerta de la sombra. Escogía la misma mesa, al fondo del local, que era pequeño. Al principio, no hablaba con nadie; luego ya conocía a los parroquianos de Le Condé, la mayoría de los cuales tenía nuestra edad, entre los diecinueve y los veinticinco años, diría yo. En ocasiones se sentaba en las mesas de ellos, pero, las más de las veces, seguía siendo adicta a su sitio, al fondo del todo.
Aquestes són les primeres paraules de la novela de Patrick Modiano En el café de la juventud perdida.
Aquí em tens, va dir l'home a la noia guapa que seia al bar de l'hotel; a tocar dels quaranta, amb una reputació modesta, uns quants diners al banc,una adreça accessible, un número de telèfon fàcil d'obtenir, aquesta expressió que trobes tan característica, la mà recolzada en aquesta taula que sembla ben real: algú ben real, en conjunt, si no t'hi fixes gaire.
D'aquesta manera comença Enamorats d'Alfred Hayes
Sí, hemos llegado.
Lo supo, a pesar de los años transcurridos. Se lo indicó algo en la pendiente del camino, en la curva ascendente que trazaba el coche, cierta sensación de forma y movimiento que, a pesar de no haberla experimentado en treinta años, seguía grabada en su memoria a la espera de despertar con aquella sutil coinciderncia de inclinación y avance.
Aquestes són les primeres paraules de La casa de cristal de Simon Mawer.
"Jim Jarbusch dijo una vez que prefería hacer una película sobre un hombre que sale a pasear con su perro que sobre el emperador de China. A mí me pasa lo mismo. Escribo sobre procedimientos penales, en los que he actuado como abogado defensor en más de setecientas ocasiones, pero en realidad hablo del ser humano, de sus fracasos, de su culpa y su grandeza."
Aquestes són les primeres paraules de Culpa de Ferdinand von Schirach.
"Cuando yo era muy joven y sentía dentro ese ansia de estar en otro sitio, las personas mayores me aseguraban que al hacerme mayor se me curaría este prurito. Cuando los años me calificaron de mayor, el remedio prescrito fue la edad madura. En la edad madura estaba ya seguro de que con unos años más se aliviaría mi fiebre y ahora, con cincuenta y ocho, de que tal vez la senilidad lo consiguiese."
Així comença Viajes con Charley en busca de Estados Unidos de John Steinbeck
"La meva ha estat una família de pagesos generació rere generació. I de dones de pagesos. Al sac del gra de l'aviram, n'hi ha una de dibuixada. Està mirant a terra, com he vist sempre la gent del camp."
Amb aquestes paraules comença La venedora d'ous de Linda C. Cirino.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada