divendres, 21 de març del 2025

Mercè Saurina al club de lectura de Jafre

Ahir dijous 20 de març l'escriptora Mercè Saurina va assistir a la trobada del club de lectura de Jafre per a parlar del seu llibre Fugint dels camps de blat . Amb una disposició total i de forma molt distesa, va anar descobrint facetes de l'escriptura de l'obra que nosaltres, com a lectors, vam agrair moltíssim.


Durant més d'una hora va anar dialogant amb els assistents explicant anècdotes i experiències que la van ajudar a l'hora d'escriure.


Una molt bona estona amb una escriptora que trenca  amb la imatge inabastable d'alguns que com ella, es dediquen a aquesta difícil activitat artística.

Sense dubte, una molt bona iniciativa per part de la conductora del club de lectura.




dimecres, 19 de març del 2025

Gats al parc, Alba Dedeu 



Gats al Parc, d'Alba Dedeu, és un recull de relats que parla de la solitud, les relacions i les petites obsessions del dia a dia amb un estil precís i ple de detalls. Els personatges, la majoria introvertits, es mouen en escenaris quotidians que amaguen tensions i emocions subtils. 

L’autora escriu amb delicadesa, deixant espais buits perquè el lector els ompli. La seva prosa és senzilla però carregada de matisos, creant històries que enganxen per la seva autenticitat.

 Els relats tenen aquell punt d’inquietud que  deixa el lector pensant en el que acaba de llegir. 

Un llibre ideal per als qui gaudeixen d’històries curtes però profundes o pels que els agrada llegir relats de forma intermitent aprofitant desplaçaments o intercalant-los entre altres llibres més rigorosos en la seva lectura. 

Molt recomanable.





Alba Dedeu (Granollers, 1984) és una escriptora i traductora catalana, llicenciada en medicina, va debutar en la literatura amb el recull de relats Gats al parc (2011), que va rebre el Premi Mercè Rodoreda. La seva obra es caracteritza per una prosa precisa i introspectiva, amb històries que exploren  les emocions humanes. També ha destacat com a traductora de narrativa i assaig.

Podeu escoltar la mateixa autora presentant el seu llibre.




dissabte, 15 de març del 2025

 MARCO

La verdad inventada


Pel·lícula del 2024 dirigida per Aitor Arregi i Jon Garaño i protagonitzada per Eduard Fernández que va guanyar el premi Goya a millor actor per aquest paper protagonista.

El personatge Enric Marco és difícil de definir i és veritat que provoca sentiments diferents a cada persona. Per una banda és un impostor, això és cert i demostrable i ningú pot negar-ho. És un home que s'ha inventat un passat des que té memòria, com si la seva existència s'anés formant a mesura que la seva mentida anés creixent i s'anés organitzant per a fer-se cada cop més gran.

Va fer seva la lluita dels supervivents d'un dels  fets més vergonyosos de la història de la humanitat: l'holocaust. I  si l'objectiu era en ell mateix prou noble, a les seves mans va esdevenir una ofensa per a totes les víctimes que el van patir i en van pagar les conseqüències. 

La narració de la història del personatge és en tot moment acurada i molt detallista. Es pot veure un Enric Marco segur d'ell mateix, orgullós i potent que es va transformant malgrat la seva lluita interna amb  el seu propi antagonista poruc, insegur i sobretot perdedor.

L'Eduard Fernández broda a la perfecció aquest personatge egòlatra, prepotent, que no és capaç d'admetre que tota la seva vida ha estat una mentida creada per ell mateix i que tampoc es veu en la necessitat de fer-se perdonar. Ell segueix en el paper de víctima fins al final. L'objectiu de tota una existència de farsa contínua només el devia saber ell mateix, si és que n'era conscient. Per la resta, potser afany de protagonisme, una personalitat amb un ego desmesurat o simplement un trastorn de personalitat, no ho sabrem mai.

Una pel·lícula una mica incòmoda, al menys per a mi, però molt ben narrada i molt ben interpretada. Sense cap dubte, molt recomanable.

Aquí podeu veure el tráiler de la pel·lícula




I si us interessa veure la transformació de l'actor en el personatge:





dijous, 13 de març del 2025


Pierre Lemaître
 



L'escriptor francès reconegut amb el Premi Goncourt autor de diverses novel·les i assaigs i guionista, explica en aquesta entrevista el món de l'espionatge al llarg dels últims anys i les diferències que comporten les noves tecnologies. Aquest tema és el que tracta la seva última obra amb una història d'espies de mitjans del segle XX ambientada entre París i Praga.


Llegiu-lo si us ve de gust al següent enllaç:

https://www.lavanguardia.com/cultura/20250313/10474248/pierre-lemaitre-novela-nueva-futuro-entrevista.html

dimecres, 12 de març del 2025

Una dama desconocida, Carlos del Amor


Avui he sentit per la ràdio una entrevista a un escriptor i expert en art, Carlos del Amor. He de confessar que per a mi era una persona completament desconeguda, de la qual no tenia cap referència anterior, però he trobat molt interessant tot el que ha anat explicant. Presentava l'últim llibre que ha escrit titulat "Una dama desconocida. 

El llibre parteix d'un fet real com és la troballa per part d'un col·leccionista d'un quadre que, suposadament, podria ser atribuït a    Velázquez. A partir d'aquest fet l'autor va investigant sobre l'obra per a intentar definir amb exactitud l'autor de la pintura.


Segurament la llegiré i ja us presentaré la ressenya. De moment, em pica la curiositat. Mentrestant podeu fer-ne un primer tast escoltant aquest enllaç:



dissabte, 8 de març del 2025

Dies de pluja 


Aprofitant un cap de setmana de pluges, m' ha semblat interessant llegir com descriuen alguns escriptors la pluja amb els seus respectius estils.


August Strindberg, Inferno


"Una pluja freda i persistent queia sense descans, convertint els carrers en miralls bruts i tremolosos. La gent caminava de pressa, amagada sota paraigües foscos, amb el cap cot, com si la pluja fos un pes més sobre les seves espatlles. Els fanals il·luminaven les voreres mullades amb una lluïssor feble, com si fins i tot la llum es dissolgués en l’aire humit." 



Josep Pla, El quadern gris


“La pluja cau menuda, fina, constant, amb un gris uniforme que ho tenyeix tot de malenconia. Els carrers són deserts, només s’hi reflecteixen els fanals tremolosos sobre les llambordes lluents. Des de la finestra, el món sembla més lent, com si la pluja hagués esborrat el tràfec habitual i deixés només el so monòton de l’aigua contra els vidres. L’olor de terra molla i de mar arriba amb el vent suau, barrejant-se amb la quietud del moment.”




Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant


"Va ploure tot el dia. L’aigua queia fina, insistent, es filtrava entre les pedres dels carrers i feia olor de terra molla. Els balcons degotaven i a les voreres s’hi formaven petits rierols que baixaven carrer avall. La gent caminava de pressa, amb els paraigües inclinats per esquivar el vent que s’esmunyia entre les cases. Des de la finestra, la Natàlia mirava els vidres entelats, dibuixant cercles amb la punta del dit, mentre la pluja li omplia l’ànima d’una tristesa estranya."







Lectures recomanades



El nen 44 de Tom Rob Smith

Ens trobem davant d’una història d’una gran cruesa, un thriller amb molta originalitat. L’acció té lloc a la Rússia de Stalin, en un moment de terror i de paranoia general. El personatge principal, Leo Stepanovich Demidov, un agent del MGV, el servei secret rus, és acusat injustament de traïció. Fuig de Moscou amb la seva dona i arriba a un lloc solitari on descobreix que diversos nens han estat brutalment assassinats. Davant de la passivitat de la policia que es desentén d’aquest episodi, decideix investigar personalment aquest fet, cosa que posa en perill la seva pròpia vida i la de la seva dona.

Història crua i molt ben documentada que transmet l’estat de constant terror en el que vivia la població russa de la dictadura stalinista. Relat molt diferent al thriller convencional que havia llegit fins ara.

Ferran Llanas Alegre

El nen 44 - TOM ROB SMITH



Si desitgeu fer bones presentacions aquí teniu un llibre que us ajudarà, “Presentaciones inteligentes 100” de Susan M. Weinschenk, editorial Anaya. Aquest llibre ens explica com funciona el cervell i com pensen les persones. Els seus consells ens permetran mantenir l’atenció i la motivació de l’audiència. Imprescindible per tothom que tingui alguna cosa per explicar.

Joan Carles Sampera

Memòria d'uns ulls pintats de Lluís LLach

A la Barceloneta dels anys 20 neixen i creixen quatre amics,dos nois i dues noies. La vida, en aquells anys transcorre en un ambient humil però llibertari.La novel·la la narra un d'ells, en Germinal, en la seva vellesa, a un director de cinema que vol fer una pel·lícula històrica. Li explica sense rubor com descobreixen la seva sexualitat, que comença com un joc de nois amb noies però que derivarà en el descobriment del veritable amor entre en Germinal i en David.

L'arribada de la República promet un ventall d'il·lusions i possibilitats als joves, que es veuran frustrats amb la Guerra Civil i la posterior repressió de la dictadura franquista.

Una història que emociona, que t'endinsa en una època en què les coses eren tan senzilles i tan complicades alhora, que no pots evitar sentir la tendresa que desprèn. La naturalitat amb què parla de l'amor, del sexe, de l'amistat, fa que oblidis per un moment la cruesa dels fets que viuen.

Una grata sorpresa constant de la mà de Lluís Llach. Molt recomanable.


David Jiménez






La educación de un hada de Didier van Cauwelaert

Rokel és un jove inventor de joguines que durant un viatge en avió coneix la dona que canviarà la seva vida. La Ingrid i el seu fill Raoul es transformen en la raó de ser de la seva existència. Però la felicitat no dura eternament i al cap de poc, la Ingrid decideix abandonar-lo sense cap raó aparent, simplement perquè l’estima. Un nou personatge, una noia estrangera pendent d’un permís per estudis, es transforma als ulls del nen en una fada que ha de fer possible el més difícil. El que al principi sembla una novel·la convencional, es transforma en una historia màgica on l’amor per un nen i la necessitat de protegir-lo de la dura realitat , fa que el llibre agafi un to delicat i subtil. És un relat agradable, fácil i sobretot d’una gran humanitat.

Val a dir que és una novel·la diferent a les que estem acostumats, però personalment, crec que val la pena passar una estona llegint-la.

Montse Alegre




Portada de La educación de un hada


A
dalt tot està tranquil de Gerbrand Bakker.

Història del canvi que experimenta Helmer, un granger holandès de 55 anys, amb una vida marcada per la solitud, després de la mort del seu germà bessó. Història en un entorn rural holandès, amb paisatges diferents, solitaris, inhòspits i isolats.
(Claustre Llort)

La casa de cristal de Simon Mawer.

Al 1929 la parella formada per Viktor i Liesel Landauer encarrega a un famós arquitecte austríac el projecte de la seva casa a Txecoslovàquia. Dissenya la seva millor obra d’art: la casa de vidre o Villa Landauer, una fusió de vidre, hacer i ciment que dóna protagonisme a la llum en una atmosfera de luxe. Amb l’ascens del nazisme al poder, la seguretat de la família essent Viktor jueu, desapareix. La casa es transforma en testimoni de moltes vides on l’erotisme, la violència i la traició són els protagonistes. (Montse Alegre)




Brooklyn de Colm Toíbín


Eilis Lacey és una noia que viu en un petit poble d’Irlanda sota l’ombra de la seva mare i sobretot de la seva germana gran. Mitjançant un capellà que regeix una parròquia a Brooklyn, deixa la seva vida còmoda i ordenada al seu poble i emigra a Nova York . Allà treballa i es forma per a tenir un futur. Però el passat deixat enrera la fa dubtar del seu camí.

(Montse Alegre)


Les joies del paradís de Donna Leon

Una musicòloga veneciana té l’encàrreg de decidir qui s’ha de quedar l’ herència d’un músic poc conegut del segle XVIII. Mentres investiga, va coneixent la personalitat i la vida d’aquest home i va trobant-se en situacions que mai abans havia sospitat que podria viure ella.

(Montse Alegre)


La primavera del comissari Ricciardi de Maurizio de Giovanni

Llibre que relata la investigació del cas d’una tiradora de cartes brutalment assassinada a casa seva. El comissari Riccardi, amb el seu do per sentir les darreres paraules dels morts, serà l’encarregat d’esbrinar els fets i els perquès.

(Claustre Llort)



El caso del bar Balto, Faiza Guène.

El llibre explica de forma breu la investigación de l’assassinat de l’amo de l’únic bar d’un poble petit de la França profunda. Un seguit de personatges van donant el seu testimoni, mentre el lector va reconstruïnt els fets. Humor negre i personatges sense gens de “glamour”, que donen una visió diferent de França.

Claustre Llort


La nieta del señor Linh, Philippe Claudel.

Aquesta és una historia de soletat i exili. El senyor Linh fuig d’una guerra amb la seva néta, que encara és un nadó, i s’instal·la en un pis d’acollida per a refugiats d’un país europeu. La seva néta és l’única raó que empeny l’avi a sobreviure. Un llibre extraordinàriament sensible i que fa pensar.

Claustre Llort


El cuiner del dux, Elle Newmark

Aquest llibre ambientat en la Venècia del Renaixement, explica la història en primera persona d’un nen del carrer que sobreviu com pot. El cuiner del palau del Dux el recull i li ensenya l’ofici. Es relaten les intrigues i les trames polítiques per arribar a tenir el poder juntament amb la recerca d’un llibre misteriós on s’hi expliquen els secrets de l’alquímia.

Montse Alegre