diumenge, 21 de desembre del 2025

La mort a Venècia, Thomas Mann




 Aquesta és una novel·la breu però d’una gran intensitat literària que explora els límits entre la raó i la passió. Publicada el 1912, l’obra se centra en la figura de Gustav von Aschenbach, un escriptor alemany reconegut que viatja a Venècia a la recerca de descans i inspiració. El que comença com una estada tranquil·la es transforma progressivament en una experiència inquietant i obsessiva.

El protagonista és presentat com un home disciplinat, rigorós i fidel als valors de l’ordre i l’esforç. Però  aquest equilibri aparent es veu alterat quan Aschenbach queda fascinat per la bellesa d’un jove polonès, Tadzio, a qui observa en silenci. Aquesta fascinació desperta en ell un desig interior que entra en conflicte amb la seva moral i el seu autocontrol, provocant una crisi personal profunda.

Venècia té un paper fonamental dins la novel·la, ja que actua com un espai simbòlic de decadència i descomposició. La ciutat, amb la seva bellesa fràgil i la presència constant de la mort, reflecteix l’estat anímic del protagonista. L’epidèmia de còlera que s’estén de manera amagada reforça la sensació d’amenaça i fatalitat que envolta tota la narració.

L’estil de Thomas Mann és elegant, reflexiu i ric en referències culturals i filosòfiques. L’autor utilitza un llenguatge acurat i una narració pausada que permet aprofundir en els pensaments i conflictes interns d’Aschenbach. A través d’aquest estil, Mann analitza temes com la bellesa, l’art, el desig i la decadència moral de l’ésser humà.

 La mort a Venècia és una obra complexa i suggeridora que convida a la reflexió sobre la naturalesa humana i els perills de deixar-se portar per les passions. Tot i ser una lectura gens fàcil, és  una experiència literària profunda. 

Un llibre especialment recomanable per a lectors interessats en la psicologia dels personatges i en la literatura clàssica europea. 


Per saber una mica més de l'autor Thomas Mann:






Thomas Mann va néixer el 6 de juny de 1875 a Lübeck, Alemanya, en una família burgesa acomodada. És considerat un dels escriptors més importants de la literatura alemanya del segle XX.

Va assolir la fama amb la novel·la Els Buddenbrook (1901), que retrata la decadència d’una família burgesa. La seva obra explora sovint el conflicte entre l’art, la moral i el desig.

Després de la publicació dels seus diaris, es va conèixer que Mann sentia una forta atracció pels homes, fet que revelava una orientació homosexual o bisexual mai assumida públicament en vida. Aquests sentiments van influir de manera indirecta en obres com La mort a Venècia.

El 1929 va rebre el Premi Nobel de Literatura pel conjunt de la seva obra. Amb l’arribada del nazisme, es va exiliar a Suïssa i posteriorment als Estats Units. Thomas Mann va morir el 12 d’agost de 1955 a Zuric.


Per si us interessa la pel·lícula, podeu veure'n el tràiler.



 

diumenge, 14 de desembre del 2025

 Els crims de la mel, Pep Coll



Els crims de la mel és una novel·la ambientada al Pirineu que combina el relat criminal amb una profunda mirada al món rural i a les seves tensions internes. L’obra parteix d’uns assassinats que sacsegen una comunitat petita i aparentment tranquil·la, fet que permet a l’autor explorar les relacions humanes, els secrets amagats i el pes de les tradicions.

La història s’inspira en fets reals i situa el lector en un entorn dur i aïllat, on la vida quotidiana està marcada per la natura i per unes normes socials molt arrelades. Pep Coll recrea amb precisió aquest context, mostrant com la violència pot sorgir de conflictes latents i d’injustícies acumulades al llarg del temps.

Un dels punts forts de la novel·la és la construcció dels personatges, que resulten creïbles i complexos. L’autor no es limita a presentar bons i dolents, sinó que ofereix una visió matisada de les motivacions humanes, fent entendre les causes socials i personals que condueixen als crims.

L’estil narratiu és sobri i clar, amb un llenguatge ric però accessible. Pep Coll utilitza descripcions acurades del paisatge pirinenc, que no només situen l’acció, sinó que també contribueixen a crear una atmosfera inquietant i opressiva, molt adequada al desenvolupament de la trama.

En conjunt, Els crims de la mel és una novel·la recomanable tant pel seu interès argumental com pel seu valor literari. L’obra ofereix una reflexió sobre la condició humana i sobre les ombres que poden amagar-se darrere la vida aparentment senzilla dels pobles de muntanya, deixant una impressió duradora en el lector. Molt recomanable.




Pep Coll i Pont va néixer l’any 1949 a Pessonada, un petit poble del Pallars Jussà. És un escriptor català estretament vinculat al Pirineu, tant per origen com per temàtica literària.






Va estudiar Filosofia i Lletres i va exercir durant molts anys com a professor de llengua i literatura. La seva experiència com a docent ha influït també en la seva producció destinada al públic juvenil.

Ha viscut llargues temporades a la Vall Fosca, un espai que apareix sovint en les seves obres. La seva narrativa se centra en el món rural, la memòria col·lectiva i les transformacions socials del Pirineu.
Combina la novel·la, el conte, l’assaig i la literatura juvenil amb un estil clar i acurat.

És autor d’obres destacades com L’abominable crim de l’Alsina Graells, La llarga migdiada de Déu i Els crims de la mel.
Algunes de les seves novel·les parteixen de fets reals i tenen un fort component històric i social. Al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos reconeixements literaris. És considerat una veu fonamental de la literatura catalana contemporània vinculada al territori.

Aquí teniu unes recomanacions de dos dels seus llibres, per si us interessa.

dissabte, 15 de novembre del 2025

Theodor Kallifatides guanyador del 1r Premi Internacional del diari ARA


Aquest premi es crea amb motiu dels quinze anys de l'ARA, per destacar la contribució de persones o institucions al progrés ila convivència global.



Personalment crec que és un bon exemple de tot el que representa el premi i un escriptor auster, discret i profundament interessant. Aquí teniu l'article de l'ARA:

https://www.ara.cat/media/theodor-kallifatides-premi-internacional-diari-ara_1_5547034.html





dimecres, 12 de novembre del 2025

El misterio de la mujer tatuada, Akimitsu Takagi



 Em van recomanar aquesta novel·la i la veritat és que ha resultat una troballa, ja que no coneixia gens aquest autor. Podem dir que és una història rodona, clàssica, ben construïda que atrapa el lector des del minut zero.

L'acció es situa a Tòkio a l'estiu  1947. El final de la 2a Guerra Mundial és recent i el país es va reconstruint poc a poc, amb les dificultats que aquest tipus de conflictes van suposar. La Societat de Tatuatges d'Edo dedicada a l'antic art japonès del tatuatge de cos sencer, recupera les seves celebracions amb un concurs per premiar la millor obra plasmada a la pell.


Entre els participants que són majoritàriament masculins hi ha la bellesa  de Kinue Nomura, filla d'un famós artista del tatuatge que és la guanyadora quan exposa el seu cos tatuat amb una enorme serp de tinta. Aquesta dona que està relacionada amb alguns membres de la màfia local,  desapareix sobtadament després de l'acte i es descobreix el seu cos esquarterat al bany de casa seva tenint la porta tancada per dins. Aquí comença una investigació criminal on apareixen personatges que tenen en comú una fília pel món del tatuatge com pot ser un col·leccionista de pells humanes tatuades, o un policia eficient i el seu germà metge de formació que investigaran aquest cas tan complicat.

Tota la trama està molt ben pensada i executada per l'autor deixant sempre el lector amb ganes de seguir llegint. Els capítols no massa extensos fan que el ritme narratiu sigui àgil. També cal afegir que estar situat un país exòtic i desconegut per la nostra cultura i en el moment que està datat, després de perdre la guerra, el fa molt més interessant.


Molt recomanable.


Per si voleu conèixer una mica l'autor: 


https://en.wikipedia.org/wiki/Akimitsu_Takagi






diumenge, 9 de novembre del 2025

 La diplomática (The diplomat), sèrie aNetflix



Avui no recomano cap llibre sinó una sèrie que m'ha captat des del primer capítol. Tot i que el tema no és el que més interès em provoca, la qualitat del producte i la seva manera de tractar l'alta política m'han captivat.

El personatge principal és Kate Wyler que acaba de ser nomenada ambaixadora dels Estats Units a Londres i que arriba amb el seu marit que fins feia poc era també ambaixador i que ara passa a ser el marit de la nova ambaixadora. Fins aquí no sembla res de nou a destacar. És la força i l'originalitat  del personatge  interpretat per l'actriu Keri Russell que comença a trencar esquemes. Al contrari que la majoria de diplomàtics, o als que estem més familiaritzats, rebutja la popularitat, el luxe, les comoditats i tot el que comporta un loc com el seu. Les relacions amb ministres i governants d'alt nivell tan poc creatives en la majoria de casos, passen per moments poc ortodoxes, amb reaccions innovadores i a vegades  amb desenvolupaments sorprenents.

I els governs més poderosos del món juguen les seves cartes amb seguretat i amb enganys i subterfugis inimaginables, sense tenir en compte els danys colaterals que provoquen, utilitzant el noc brut quan convé.

Són 3 temporades que es fan curtes, amb una gran qualitat tant en els guions com en l'execució de tota l'acció. La sèrie està envoltada d'un cert classicisme en la seva forma però gens en el que va succeint.

Molt recomanable.

Per si voleu donar-hi una ullada, aquí teniu el tràiler de la 1a temporada



  


dissabte, 8 de novembre del 2025

Homes i ratolins, John Steinbeck 





Homes i ratolins és una de les obres més conegudes de John Steinbeck, publicada l’any 1937. Ambientada a Califòrnia durant la Gran Depressió, la novel·la retrata la vida dels treballadors temporers que es desplacen de ranxo en ranxo a la recerca de feina i una mica d’estabilitat. Steinbeck utilitza un llenguatge senzill però profund, capaç de transmetre amb gran sensibilitat la duresa d’aquell moment històric i la fragilitat dels somnis humans.

Els protagonistes, George Milton i Lennie Small, formen una parella d’amics inseparable que comparteix un somni: comprar un petit terreny i viure de manera independent. George és intel·ligent i pràctic, mentre que Lennie, amb una discapacitat intel·lectual, posseeix una força física descomunal però poca consciència de les seves accions. Aquesta relació, basada en la dependència mútua i l’afecte, és el cor emocional de la història i reflecteix la necessitat humana de companyia i de sentit en un món hostil.

A mesura que la trama avança, Steinbeck mostra com els somnis dels personatges xoquen amb la realitat implacable de la vida. Els temes de la solitud, la marginació i la pèrdua de la innocència recorren tota l’obra. Els altres personatges del ranxo —com Candy, Crooks o l'esposa del Curley— serveixen per il·lustrar diferents formes de vulnerabilitat i frustració, mostrant una societat marcada per la desigualtat i la falta d’empatia.

Aquesta és una novel·la breu però intensa que combina la tendresa amb la tragèdia. Steinbeck aconsegueix captar l’essència de la condició humana amb un estil directe i poètic alhora. És un llibre que continua emocionant i fent reflexionar sobre la naturalesa dels somnis, la fragilitat de les relacions humanes i la lluita per la dignitat en temps difícils.


Per si teniu interès per conèixer una mica la seva vida.



John Steinbeck va néixer el 27 de febrer de 1902 a Salinas, Califòrnia, als Estats Units. Fill d’una família de classe mitjana, va créixer en un entorn rural que més tard inspiraria moltes de les seves obres. Des de jove va mostrar interès per l’escriptura i la naturalesa, dos elements que es fusionen sovint en la seva literatura. Va estudiar a la Universitat de Stanford, tot i que no va arribar a graduar-se, ja que va preferir dedicar-se a escriure i a treballar en diferents feines per mantenir-se.

Durant els anys vint i trenta, Steinbeck va viure etapes de gran precarietat econòmica, experiències que li van permetre conèixer de prop la vida dels treballadors agrícoles i els desposseïts. Aquest contacte directe amb la realitat social de Califòrnia va marcar profundament la seva obra. El seu primer èxit important va ser Tortilla Flat (1935), però la fama li arribà amb Homes i ratolins (1937) i, sobretot, amb Els raïms de la ira (1939), una poderosa denúncia de les condicions dels camperols desplaçats durant la Gran Depressió.

El realisme social és una de les característiques principals de l’escriptura de Steinbeck. Les seves obres retraten amb compassió els sectors més humils de la societat nord-americana, alhora que critiquen la injustícia i la desigualtat. Tot i això, també hi ha en els seus textos una profunda humanitat i una confiança en la dignitat de les persones. Aquest equilibri entre crítica i esperança ha fet que la seva literatura traspassi generacions i continuï sent rellevant.

Durant la seva carrera, Steinbeck va escriure novel·les, contes, assaigs i guions cinematogràfics. El 1962 va rebre el Premi Nobel de Literatura, un reconeixement a la seva "escriptura realista i imaginativa, que combina un humor afectuós amb una percepció social aguda". Entre les seves altres obres destacades hi ha El carrer de les sardines (1945), A l’est de l’Edèn (1952) i Viatges amb Charley (1962).

John Steinbeck va morir el 20 de desembre de 1968 a Nova York. Malgrat el pas del temps, el seu llegat literari continua viu i influent. Les seves novel·les segueixen sent llegides arreu del món per la seva profunditat humana i pel retrat honest de la societat del seu temps. Steinbeck és considerat una de les veus més importants de la literatura nord-americana del segle XX.


Per si us interessa llegir una ressenya del llibre Viajes con Charley publicada al nostre blog :

https://llobregatllegeix.blogspot.com/2015/11/viajes-con-charley-de-john-steinbeck.html






dimarts, 28 d’octubre del 2025

La trena, Laetitia Colombani



 La trena, escrita per Laetitia Colombani i publicada l’any 2017, és una novel·la que ha captivat els lectors  per la seva sensibilitat i força narrativa. L’autora francesa construeix una història que entrellaça les vides de tres dones de diferents continents, cultures i contextos socials, però unides per un mateix fil conductor: la lluita per la dignitat, la llibertat i l’esperança.

La novel·la presenta tres protagonistes: la Smita, una dona índia que pertany a la casta dels intocables i que somia un futur millor per a la seva filla; la Giulia, una jove italiana que treballa en el taller familiar de perruqueria i ha d’enfrontar-se a una crisi inesperada; i la Sarah, una advocada canadenca d’èxit que veu com la seva vida s’esfondra quan descobreix que pateix una malaltia greu. Les seves històries s’expliquen en capítols alterns, de manera que el lector va descobrint  connexions subtils entre elles.

Un dels punts forts de La trena és la seva estructura, que recorda el gest de trenar cabells: tres fils que, separats al principi, acaben unint-se per formar un conjunt sòlid i harmoniós. Colombani utilitza un llenguatge senzill però profund, ple d’emocions i de reflexions sobre la condició femenina, la desigualtat social i el valor de la perseverança. L’autora aconsegueix mantenir l’interès del lector fins al final, on les tres històries es tanquen amb una connexió inesperada i commovedora.

El llibre també destaca per la seva dimensió simbòlica. La trena representa no només la unió entre les tres dones, sinó també la solidaritat entre totes les dones del món, més enllà de les diferències culturals o econòmiques. A través dels seus personatges, Colombani denuncia les injustícies i, alhora, transmet un missatge d’esperança i de força col·lectiva.

En conclusió, La trena és una novel·la emotiva i inspiradora que convida a reflexionar sobre la situació de les dones i el poder de la voluntat humana. Amb una prosa clara i accessible, Laetitia Colombani ha sabut crear una obra  que parla de coratge, sacrifici i amor. És una lectura recomanable tant per la seva bellesa literària com pel seu missatge profund i humanista.

dimarts, 14 d’octubre del 2025

Ocells d'Amèrica, Lorrie Moore



Ocells d’Amèrica és un recull de contes publicat per Lorrie Moore el 1998, considerat una de les seves obres més representatives. El llibre reuneix històries que retraten amb humor i sensibilitat la vida quotidiana de personatges que busquen sentit enmig de les seves inseguretats, decepcions i desitjos. Moore combina l’agudesa intel·lectual amb una mirada tendra sobre les emocions humanes.

Els contes destaquen per la seva ironia subtil i pels diàlegs naturals, que donen veu a protagonistes, sobretot dones, atrapats entre la realitat i l’esperança. L’autora aconsegueix equilibrar el drama i la comèdia, mostrant que la vida està feta tant de tristesa com de moments absurds i plens d’humor.

Amb un estil precís i una gran sensibilitat per al llenguatge, Moore converteix situacions ordinàries en reflexions profundes sobre l’amor, la solitud i el pas del temps. Ocells d’Amèrica és un llibre que emociona per la seva humanitat i pel seu retrat sincer de la vida contemporània.







Lorrie Moore ,Marie Lorena Moore, va néixer  el 1957 a Glen Falls, Nova York, és una escriptora nord-americana reconeguda per la seva habilitat amb el conte breu. Va estudiar a la Universitat de Cornell i ha estat professora d’escriptura creativa a diverses universitats dels Estats Units. Entre les seves obres més conegudes hi ha Self-Help (1985), Like Life (1990), A Gate at the Stairs (2009) i I Am Homeless If This Is Not My Home (2023). La seva prosa combina humor, intel·ligència i una profunda sensibilitat emocional.



 

dissabte, 4 d’octubre del 2025

Jane Goodall, una vida dedicada als ximpanzés





Jane Goodall és una de les figures més destacades en el camp de l’etologia i la conservació. La seva obra més important comença el 1960, quan va viatjar a Tanzània per estudiar els ximpanzés salvatges al parc nacional de Gombe. Allà, amb un mètode d’observació directe i pacient, va aconseguir documentar aspectes del comportament dels primats que fins llavors eren desconeguts per la ciència. La seva recerca va demostrar que els ximpanzés no només tenien una vida social complexa, sinó també emocions i relacions familiars molt similars a les humanes.

Un dels descobriments més transcendents de Goodall va ser que els ximpanzés fabriquen i utilitzen eines. Abans, es pensava que aquesta capacitat era exclusiva dels humans. Quan va observar que els ximpanzés trencaven branquetes per treure termites dels seus caus, va trencar una barrera conceptual clau en la biologia i l’antropologia. Aquest descobriment va canviar la manera com la comunitat científica entenia la relació entre humans i altres espècies.

A més de les eines, Goodall va ser pionera en descriure les relacions socials dins dels grups de ximpanzés. Va mostrar que establien jerarquies complexes, que tenien vincles afectius duradors i que, fins i tot, podien mostrar comportaments violents i conflictius dins de la comunitat. Aquesta mirada integral i humana va obrir la porta a una nova concepció de la continuïtat entre l’ésser humà i els altres primats.

Amb els anys, Goodall va passar de ser una investigadora de camp a una defensora internacional de la conservació. Va fundar el Jane Goodall Institute, que promou projectes de protecció dels hàbitats naturals i programes educatius arreu del món. També va impulsar Roots & Shoots, una xarxa global per a joves que fomenta l’acció ambiental i social, demostrant que la seva obra no es limita a la recerca, sinó que s’estén a la transformació del món.

Finalment, la contribució més duradora de Jane Goodall és la seva capacitat d’inspirar consciència i responsabilitat envers la natura. La seva feina no només ha aportat coneixements científics fonamentals, sinó que també ha canviat la manera com la societat entén la relació amb els animals i el medi ambient. El seu llegat és, doncs, doble: científic i ètic, una crida a veure’ns com a part d’un ecosistema més ampli que cal protegir.


Molt interessant aquest enllaç de Catorze

https://www.catorze.cat/lectura/tast-editorial/jane-goodall-catalunya_1227270_102.html


Podeu veure el següent vídeo :



divendres, 3 d’octubre del 2025

Passsejant pels camins de l'Empordà 


Passejar és sempre una activitat gratificant i si l'entorn és com el de l'Empordà, és encara molt millor. Aquest camí que va de Jafre a Verges és una delícia a qualsevol època de l'any. Aquí en teniu un tastet.



Camps de blat de moro a punt de collir, amb el castell del Montgrí de fons i el campanar de Verges ja visible.




                                    




Verges amb el seu canal i les seves torres.








I a casa, amb una posta de sol increïble com cada dia de l'any.


dijous, 2 d’octubre del 2025

Marxarons, Cristina Masanés 



Ens trobem un llibre una mica diferent al que jo mateixa estic acostumada. No és una novel·la , no és un relat convencional, és una lluita per a recuperar la comunicació entre un pare i uns fills. 

El pare de l'autora té un ictus i  queda amb una afàsia total  sense poder parlar ni comunicar-se amb les paraules. En aquells moments tan angoixants per a tothom, els familiars i el mateix malalt van  seguint les pautes que els sanitaris els van  proposant. Amb el temps constaten que l'home és incapaç de parlar i intenten la comunicació de formes inimaginables. Creixen els dubtes: ell pensa en paraules? recorda el nom de les coses tot i que no les pot pronunciar? És conscient de la seva situació?


Tot el llibre gira al voltant d'aquesta manca de llenguatge, de quan les paraules ja no serveixen, no existeixen, de com seguir comunicant-se sense aquesta eina. A través del món de la muntanya, dels cims que el pare havia pujat, l'autora va desgranant mica en mica la seva vida, descobrint aspectes desconeguts de la persona que era aquell home, i recordant fets ja quasi oblidats.


És un llibre dur, que presenta els alts i baixos que el malalt i sobretot el seu entorn pateixen després d'un daltabaix de salut com és el que presenta. Les esperances i el desencís, la por i l'angoixa, el desconeixement de la pròpia malaltia es van succeint al llarg de les pàgines, sense drames ni soroll, només  amb naturalitat i emoció continguda.


Un llibre breu, difícil, pertorbador però que provoca reflexions  que tard o d'hora ens toca fer a tothom.

Recomanable del tot.


Si us interessa saber-ne més:




dimecres, 24 de setembre del 2025

La pell de la revolta, Jordi Sierra i Fabra 







La pell de la revolta de Jordi Sierra i Fabra és una novel·la que ens transporta directament a la Barcelona  de començaments del segle XX. L’autor ens mostra la ciutat des de la mirada dels joves, aquells que viuen en primera persona la misèria, les desigualtats i les ganes de canviar un món que sembla injust des de la base. El llibre té un ritme viu, fàcil de seguir, i enganxa perquè barreja molt bé la història personal dels protagonistes amb els fets històrics reals.

Els personatges principals són bàsicament en Ventura i el seu germà Esteve que van deixar la colònia on vivien amb la resta de la família per anar a Barcelona a intentar millorar les seves vides. En aquest camí apareixeran persones que aniran deixant petjada en els dos germans que tot i seguir camins diferents, no deixen de tenir un lligam indestructible. A partir d'un fet real, el fet de la pell, l'autor ens mostra una societat convulsa on la lluita de classes és l'escenari principal.

Un dels punts forts del llibre és com descriu Barcelona. No és només un decorat, sinó un personatge més: els carrers, les fàbriques, les cases humils i també els espais de poder. Això fa que el lector no només llegeixi, sinó que gairebé senti les olors, els sorolls i la tensió de l’època. 


Una història amb ritme mesurat que provoca interès en el lector. Molt ben estructurat i documentat. Una bona lectura.


Si us interessa conèixer una mica aquest fet històric podeu llegir :

https://valors.org/els-fets-de-la-pell/


Per conèixer una mica més aquest autor:








dissabte, 20 de setembre del 2025

Pel·lícula : Molt lluny



La pel·lícula Molt lluny, dirigida per Gerard Oms, és una proposta cinematogràfica que convida a la reflexió sobre els vincles humans i la recerca d’identitat. Amb un estil intimista i una narrativa pausada, el film es construeix a partir de silencis, mirades i escenes quotidianes que transmeten una gran càrrega emocional.

Un dels punts més destacats és la posada en escena, amb  una estètica naturalista i propera. La direcció de fotografia aconsegueix capturar paisatges i espais domèstics amb una bellesa senzilla, tot reforçant el sentiment de distància i alhora de pertinença. 

Pel que fa a les interpretacions, el protagonista interpretat per l'actor Mario Casas  ofereix una actuació sòbria i convincent, amb una especial sensibilitat en la manera de mostrar els conflictes interns. El personatge es construeix a través de gestos i silencis més que no pas de grans diàlegs, fet que potencia la versemblança i la proximitat amb l’espectador. Igualment cal destacar la força interpretativa de la resta d'actors i actrius.

En conjunt, Molt lluny és un film que aposta per la subtilesa i la introspecció, allunyant-se dels esquemes més comercials. No és una pel·lícula de ritme àgil ni de trames espectaculars, però ofereix una experiència cinematogràfica honesta i profunda. És una proposta recomanable per a aquells espectadors que busquen un relat intimista i carregat de sensibilitat.


Molt recomanable.


Aquí teniu la fitxa tècnica de la pel·lícula:

https://www.filmaffinity.com/es/film777661.html


I el tràiler per si us ve de gust.







diumenge, 7 de setembre del 2025

 Nido vacío, Alicia Giménez Bartlet





Alicia Giménez Bartlett és una de les escriptores més reconegudes de la narrativa espanyola contemporània. Nascuda a Almansa (Albacete) l’any 1951, es va llicenciar en Filologia Hispànica i es va doctorar en Literatura a la Universitat de Barcelona, ciutat on resideix des de fa molts anys. La seva trajectòria literària és àmplia i diversa, però ha assolit gran notorietat sobretot gràcies a les novel·les protagonitzades per la inspectora Petra Delicado, que han tingut un gran èxit tant entre els lectors com en adaptacions televisives. A més, Giménez Bartlett ha estat guardonada amb premis importants com el Nadal, el Planeta i el Pepe Carvalho, consolidant així la seva veu literària sòlida i reconeguda.

Tota la història comença de la manera més quotidiana possible: la inspectora Petra Delicado ha d'anar a comprar diversos productes i per optimitzar el temps, decideix anar a un centre comercial, fet que no li agrada en absolut. En un moment tan habitual com és anar als lavabos, veu com una mà li pren la bossa des de dalt de la porta de la cabina del wc. No és a temps d'impedir-ho però li sembla veure una nena de set o vuit anys que corre amb la seva bossa. Al cap d'una estona és una altra nena, la Marina, que li torna la bossa que ha trobat a terra. Després de l'alleujament de trobar-la, la inspectora s'emporta un ensurt descomunal: li falta només la seva pistola.

En aquest punt comença una investigació que portarà a la inspectora i als seus col·laboradors a l'inframon de la pederàstia i dels abusos a menors, la prostitució i la misèria humana. Pel camí però coneixerà personatges que li canviaran la visió tan negativa que té  de l'ésser humà en aquells moments i potser tornarà a posar en dubte la seva soledat tan protegida els últims anys. 

Com la resta de novel·les de la mateixa protagonista, al menys de les que he llegit, l'autora ens porta per camins a vegades escabrosos, a vegades trepidants sense perdre en cap moment el to irònic i d'humor que la caracteritza. Una història gairebé cinematogràfica per passar unes bones estones.

Molt recomanable.

Si us ve de gust podeu trobar capítols de la sèrie emesa per televisió ja fa anys. Aquí en teniu un exemple.





 

dissabte, 30 d’agost del 2025

Originalitat en els regals 

No us ha passat mai que no sabeu què regalar a una persona estimada? A vegades costa trobar aquell punt d'originalitat que faci aquell regal únic al món. 

l'il·lustrador Ignasi Blanch ha recreat per a la seva parella un seguit d'obres d'art amb elements a l'abast.

No em direu que no és original? podeu llegir l'article al següent enllaç. 

https://www.catorze.cat/art/regals-aniversari_1227095_102.html





dimecres, 20 d’agost del 2025

Només terra. Només pluja. Només fang

 Montse Albets 


Vaig descobrir aquest llibre en una llibreria d'un petit poble del Pallars, Alins. Vaig entrar-hi empesa per la sorpresa de la seva ubicació i també perquè prometia un espai agradable. No em vaig equivocar. Enmig de força llibres diferents, novel·les, itineraris  de muntanya, autoajuda i contes infantils, vaig trobar aquest en concret.

Si he de dir la veritat, em va colpir només començar i vaig pensar que potser era massa dur. Aquesta sensació es va anar convertint en curiositat primer,  empatia després  i acompanyament més tard. 

La història es pot resumir en una sola paraula: dol. Però no un dol com el que podem sentir tots alguna vegada a la nostra vida, sinó el de l'ànima, del més profund, del que no és fàcil refer-se. 

Amb personatges quotidians l'autora ens expressa i ens fa sentir les emocions més commovedores de les persones: la por, la pena, la tristor, la ràbia però també la companyia, la gratitud i la protecció.

Una lectura trasbalsadora però completament recomanable.









diumenge, 10 d’agost del 2025

Somiàvem una  illa, Roc Casagran




El que  m'ha semblat més original de tot el llibre és la idea de repartir la història en capítols no anomenats com a tals sinó sota el nom de diverses illes del món. A partir de la història de cada illa, l'autor va filant la trama intercalant el present amb el passat, adaptant-la a les vivències o al moment emocional de la protagonista.

He de dir que al principi m'ha costat entrar en la història. El personatge de la Carla se'm presentava poc definit, sense massa interès per a mi, però com més he anat llegint, millor he aprofundit en la novel·la i m'ha fet créixer la curiositat per a saber com es desenvolupa la història.

La Carla és una dona amb pors, secrets i mancances emocionals com gairebé totes les persones, però que lluita per a aclarir i endreçar el seu món. Acostumada a estar sola, amb una mare per única família, sense pare ni germans i pocs amics de veritat, es va obrint camí a la vida, poc a poc i utilitzant la fortalesa que  la seva situació personal li ha fet créixer sense ni adonar-se'n. 


Amb un llenguatge molt planer, molt comprensible que el fa apropar al lector, l'autor ens va introduint a l'univers de la protagonista.

Bona lectura sense preocupacions.

Si us ve de gust saber alguna cosa més d'alguna d'aquestes illes tan remotes, aquí teniu un petit tastet:






 

dimecres, 6 d’agost del 2025

Ni d'Eva ni d'Adam,  Amelie Nothomb




Ni d’Eva ni d’Adam, d’Amélie Nothomb, és una novel·la autobiogràfica que relata l’experiència de l’autora al Japó, centrant-se en una relació amorosa inesperada. Amb un estil àgil i ple d’ironia, Nothomb descriu la seva trobada amb Rinri, un jove japonès culte i educat, amb qui inicia una relació que posarà a prova les seves idees sobre l’amor, la llibertat i la identitat. 

El contrast cultural és un dels temes centrals del llibre, que mostra les diferències entre Orient i Occident de manera subtil però punyent. La narració és introspectiva, lúcida i plena de detalls quotidians que revelen l’univers interior de l’autora. L’humor i l’autoironia són constants al llarg del text.

 Es tracta d’un relat sincer i fresc, que evita el dramatisme i aposta per una mirada íntima però crítica. Nothomb reflexiona sobre la seva incapacitat d’adaptació i sobre el pes de les expectatives socials. El llibre destaca per la seva claredat expressiva i una veu narrativa molt personal. 

És una obra curta però intensa, que es llegeix amb facilitat i deixa empremta. Molt recomanable, com la resta d'obres de l'autora.

Podeu veure aquesta ressenya si us ve de gust.



I si voleu saber més detalls de qui és aquesta autora podeu clicar el següent enllaç:

https://www.fnac.es/Amelie-Nothomb/ia86145/biografia#fulldescription





divendres, 18 de juliol del 2025

Seda, Alessandro Baricco


Tal com diu l'autor, Seda no és una novel·la, ni tan sols un conte,  és només una història, comença amb un viatge travessant el món i acaba en un llac. 

El protagonista, Hervé Joncourt, es dedica a comprar ous de cucs de seda per a la producció d'aquest material tan sensible a un poblet de França del segle XIX.  Ha de fer una ruta de mesos per arribar a un poble remot del Japó on un senyor feudal enigmàtic li subministra aquest material tan valuós. És en la seva primera visita que juntament amb aquest home hi ha una dona de la qual només pot albirar-ne els ulls, deduint que no és oriental. A partir d'aquell moment es converteix en una obsessió. 

En els següents viatges la torna a veure i en un moment determinat en rep un missatge però el senyor feudal i la dona misteriosa desapareixen en una lluita interna del país i ell ha de tornar per salvar la seva vida.

Aquesta imatge, el desig que li provoca i la impossibilitat de poder-lo fer possible van modelant al personatge. Quan la seva dona mort entén moltes de les situacions que ha viscut i s'adona que aquell desig no va ser més que un miratge que li va condicionar la vida.

Amb un llenguatge sensible, acurat i amb un gran domini dels silencis, Baricco ens recrea un conte exòtic i misteriós que flueix amb gran tendresa.
Una joia de lectura. Molt recomanable.



Si us interessa sentir alguna opinió o anàlisi del llibre podeu veure el següent video:





 

Lectures recomanades



El nen 44 de Tom Rob Smith

Ens trobem davant d’una història d’una gran cruesa, un thriller amb molta originalitat. L’acció té lloc a la Rússia de Stalin, en un moment de terror i de paranoia general. El personatge principal, Leo Stepanovich Demidov, un agent del MGV, el servei secret rus, és acusat injustament de traïció. Fuig de Moscou amb la seva dona i arriba a un lloc solitari on descobreix que diversos nens han estat brutalment assassinats. Davant de la passivitat de la policia que es desentén d’aquest episodi, decideix investigar personalment aquest fet, cosa que posa en perill la seva pròpia vida i la de la seva dona.

Història crua i molt ben documentada que transmet l’estat de constant terror en el que vivia la població russa de la dictadura stalinista. Relat molt diferent al thriller convencional que havia llegit fins ara.

Ferran Llanas Alegre

El nen 44 - TOM ROB SMITH



Si desitgeu fer bones presentacions aquí teniu un llibre que us ajudarà, “Presentaciones inteligentes 100” de Susan M. Weinschenk, editorial Anaya. Aquest llibre ens explica com funciona el cervell i com pensen les persones. Els seus consells ens permetran mantenir l’atenció i la motivació de l’audiència. Imprescindible per tothom que tingui alguna cosa per explicar.

Joan Carles Sampera

Memòria d'uns ulls pintats de Lluís LLach

A la Barceloneta dels anys 20 neixen i creixen quatre amics,dos nois i dues noies. La vida, en aquells anys transcorre en un ambient humil però llibertari.La novel·la la narra un d'ells, en Germinal, en la seva vellesa, a un director de cinema que vol fer una pel·lícula històrica. Li explica sense rubor com descobreixen la seva sexualitat, que comença com un joc de nois amb noies però que derivarà en el descobriment del veritable amor entre en Germinal i en David.

L'arribada de la República promet un ventall d'il·lusions i possibilitats als joves, que es veuran frustrats amb la Guerra Civil i la posterior repressió de la dictadura franquista.

Una història que emociona, que t'endinsa en una època en què les coses eren tan senzilles i tan complicades alhora, que no pots evitar sentir la tendresa que desprèn. La naturalitat amb què parla de l'amor, del sexe, de l'amistat, fa que oblidis per un moment la cruesa dels fets que viuen.

Una grata sorpresa constant de la mà de Lluís Llach. Molt recomanable.


David Jiménez






La educación de un hada de Didier van Cauwelaert

Rokel és un jove inventor de joguines que durant un viatge en avió coneix la dona que canviarà la seva vida. La Ingrid i el seu fill Raoul es transformen en la raó de ser de la seva existència. Però la felicitat no dura eternament i al cap de poc, la Ingrid decideix abandonar-lo sense cap raó aparent, simplement perquè l’estima. Un nou personatge, una noia estrangera pendent d’un permís per estudis, es transforma als ulls del nen en una fada que ha de fer possible el més difícil. El que al principi sembla una novel·la convencional, es transforma en una historia màgica on l’amor per un nen i la necessitat de protegir-lo de la dura realitat , fa que el llibre agafi un to delicat i subtil. És un relat agradable, fácil i sobretot d’una gran humanitat.

Val a dir que és una novel·la diferent a les que estem acostumats, però personalment, crec que val la pena passar una estona llegint-la.

Montse Alegre




Portada de La educación de un hada


A
dalt tot està tranquil de Gerbrand Bakker.

Història del canvi que experimenta Helmer, un granger holandès de 55 anys, amb una vida marcada per la solitud, després de la mort del seu germà bessó. Història en un entorn rural holandès, amb paisatges diferents, solitaris, inhòspits i isolats.
(Claustre Llort)

La casa de cristal de Simon Mawer.

Al 1929 la parella formada per Viktor i Liesel Landauer encarrega a un famós arquitecte austríac el projecte de la seva casa a Txecoslovàquia. Dissenya la seva millor obra d’art: la casa de vidre o Villa Landauer, una fusió de vidre, hacer i ciment que dóna protagonisme a la llum en una atmosfera de luxe. Amb l’ascens del nazisme al poder, la seguretat de la família essent Viktor jueu, desapareix. La casa es transforma en testimoni de moltes vides on l’erotisme, la violència i la traició són els protagonistes. (Montse Alegre)




Brooklyn de Colm Toíbín


Eilis Lacey és una noia que viu en un petit poble d’Irlanda sota l’ombra de la seva mare i sobretot de la seva germana gran. Mitjançant un capellà que regeix una parròquia a Brooklyn, deixa la seva vida còmoda i ordenada al seu poble i emigra a Nova York . Allà treballa i es forma per a tenir un futur. Però el passat deixat enrera la fa dubtar del seu camí.

(Montse Alegre)


Les joies del paradís de Donna Leon

Una musicòloga veneciana té l’encàrreg de decidir qui s’ha de quedar l’ herència d’un músic poc conegut del segle XVIII. Mentres investiga, va coneixent la personalitat i la vida d’aquest home i va trobant-se en situacions que mai abans havia sospitat que podria viure ella.

(Montse Alegre)


La primavera del comissari Ricciardi de Maurizio de Giovanni

Llibre que relata la investigació del cas d’una tiradora de cartes brutalment assassinada a casa seva. El comissari Riccardi, amb el seu do per sentir les darreres paraules dels morts, serà l’encarregat d’esbrinar els fets i els perquès.

(Claustre Llort)



El caso del bar Balto, Faiza Guène.

El llibre explica de forma breu la investigación de l’assassinat de l’amo de l’únic bar d’un poble petit de la França profunda. Un seguit de personatges van donant el seu testimoni, mentre el lector va reconstruïnt els fets. Humor negre i personatges sense gens de “glamour”, que donen una visió diferent de França.

Claustre Llort


La nieta del señor Linh, Philippe Claudel.

Aquesta és una historia de soletat i exili. El senyor Linh fuig d’una guerra amb la seva néta, que encara és un nadó, i s’instal·la en un pis d’acollida per a refugiats d’un país europeu. La seva néta és l’única raó que empeny l’avi a sobreviure. Un llibre extraordinàriament sensible i que fa pensar.

Claustre Llort


El cuiner del dux, Elle Newmark

Aquest llibre ambientat en la Venècia del Renaixement, explica la història en primera persona d’un nen del carrer que sobreviu com pot. El cuiner del palau del Dux el recull i li ensenya l’ofici. Es relaten les intrigues i les trames polítiques per arribar a tenir el poder juntament amb la recerca d’un llibre misteriós on s’hi expliquen els secrets de l’alquímia.

Montse Alegre