BONES FESTES!!!
Amb aquests arbres fets de llibres volem desitjar un bon Nadal a tothom!
El bloc del club de lectura de pares i mares de l'INS Llobregat de Sallent que s'ha convertit amb els anys, en el bloc d'una professora que ja disposa de més temps fora de l'àmbit educatiu.
El club de lectura de pares i mares de l'INS Llobregat es va crear el curs 2010-2011. La nostra intenció des d'un principi va ser la d'acostar la lectura a les famílies dels nostres alumnes. Actualment el club està format per un grup de pares i mares que a part de llegir i parlar de llibres, també hem descobert que compartim interessos i vivències i que per damunt de tot, gaudim de l'experiència de fer activitats tots plegats .
El mar terra endins, Nariné Abgarian
El mar, terra endins és una novel·la captivadora que explora els secrets i les històries personals d’un petit poble armeni. Amb un estil narratiu ric i poètic, l’autora teixeix relats de diverses generacions, destacant les seves lluites, alegries i tragèdies. La novel·la es caracteritza per la seva capacitat de combinar realisme amb tocs màgics, creant una atmosfera única.
Les descripcions de la natura i la vida rural són profundament evocadores, transportant el lector a un món ple de tradicions i misteris. A través de personatges complexos i autèntics, Abgarian ofereix una reflexió commovedora sobre la resiliència i la connexió humana.
Aquest llibre és un homenatge a la memòria col·lectiva i a la força de l’esperit humà. Molt recomanable per a qui busca una lectura emotiva i profunda.
Podeu escoltar el comentari que en fa Marta Nin, la traductora.
Les vides infinites dels llibres
Sempre he pensat que un llibre no està creat per ser llegit només una vegada, és més valuós i té una permanència en l'espai i la memòria de les persones que el llegeixen que el fa mereixedor d'una vida més llarga. Quan un autor escriu una obra, sigui la que sigui, hi deixa una part d'ell mateix, s'aboca en la seva escriptura, la viu intensament. Aquest acte tan personal i tan creatiu ha de tenir una continuïtat en el temps i se li ha de donar l'oportunitat de ser coneguda pel màxim de lectors possibles. De la seva qualitat literària en dependrà la llargada de la seva vida útil.
És per això que penso que ja que estem al temps dels reciclatges i de fet, reutilitzem, recollim, refem i moltes altres accions, perquè no podem simplement "rellegir", no en el sentit de tornar a llegir el mateix llibre una vegada i una altra, que també si us ve de gust, sinó en el sentit de que el llibre sigui llegit per moltes més persones.
És evident que ens agrada l'olor de nou d'un llibre acabat de publicar, el seu cos ferm i els fulls ben apretats, sense cap arruga, perfectes i alineats; però també és molt gratificant obrir un llibre i trobar-se un nom o una data escrita a la primera plana. I què em dieu d'una dedicatòria? Això és una delícia! Pensar i imaginar a qui anava dedicat i qui l'havia comprat és un plaer.
Per això crec fermament en la vida infinita de les obres literàries, dels llibres de petit i gran format, dels de tapa dura i els de butxaca, de tots els que formen part de la nostra petita i breu existència.
Animem-nos a llegir i animem a llegir als que ens envolten, compartim les nostres lectures i així compartirem les nostres experiències.
Montse
A la platja de Chesil, Ian McEwan
Aquesta és una novel·la introspectiva i profundament emotiva que explora els temors, les inseguretats i les expectatives de dos joves acabats de casar en l’Anglaterra dels anys seixanta. La història se centra en la nit de noces d'Edward i Florence, marcada per una tensió emocional que es fa insuportable. A través d'un estil contingut i evocador, McEwan dissecciona les diferències entre ambdós personatges i la seva incapacitat per comunicar-se, portant el lector a reflexionar sobre la fragilitat de les relacions humanes. Tal com fa en alguna altra obra seva com per exemple Dissabte, la trama es desenvolupa en un període de temps molt curt, un dia o unes hores.
Aquesta obra curta però intensa captura l’essència de les emocions reprimides, amb un final impactant i tràgic que qüestiona la influència de la societat del moment sobre l'amor i la intimitat de les persones.
Com sempre llegir aquest autor és una bona experiència pel lector. Molt recomanable.
Per qui vulgui, hi ha la versió cinematogràfica del llibre a Filmin i Prime video.
https://www.filmaffinity.com/es/film399099.html
La tardor d'alguns escriptors
Aquí teniu cinc petits textos d'escriptors catalans que parlen de la tardor:
Joan Maragall
"L’amor és tan profund i la vida és tan plena en els dies clars de la tardor que tot pren un to de record i comença a caure com fulla d’arbre."
Mujeres que corren con los lobos, Clarissa Pinkola
Per primera vegada presento un llibre abans de llegir-lo cosa que és inusual . Es tracta d'una obra que es pot catalogar entre la psicologia i la mitologia i no sé realment què em trobaré.
És una obra que explora l'arquetip de la dona salvatge a través de contes, mites i llegendes de diferents cultures. L'autora, psicòloga i psicoanalista, utilitza aquestes històries per recuperar el poder instintiu i la força interior de les dones, sovint reprimides per les normes socials. El llibre ofereix una reflexió profunda sobre la naturalesa femenina, animant les dones a reconnectar amb la seva essència salvatge i creativa per viure d'una manera més plena i autèntica.
No serà una lectura fàcil però espero poder fer-ne una ressenya ben aviat.
Aquí teniu la seva biografia per si us interessa,
https://ca.wikipedia.org/wiki/Clarissa_Pinkola_Est%C3%A9s
Buidar la casa
Sempre és difícil buidar una casa quan els seus habitants ja no hi són, i encara més si és la casa dels pares. Tot i ser una situació molt freqüent, no és fàcil pel qui l'ha de dur a terme, generalment els fills.
L'escriptora Care Santos explica millor que ningú les sensacions d'aquest procés. Us convido a llegir-ho.
Us proposo un petit tast amb "La columna" que podeu llegir al següent enllaç:
https://www.catorze.cat/cambres-propies/buidar-la-casa/columna_1226227_102.html
Si voleu llegir-ne d'altres, podeu entrar a:
https://www.catorze.cat/cambres-propies/buidar-la-casa
Recorda'm
Quan algú molt proper ens deixa, és important que enmig de les llàgrimes i la pena aparegui una mica de serenor. Aquest poema de David Harkins m'ha donat la visió de la mort que necessitava en aquests moments.
Conte de les dones velles, Tadeusz Rózewicz
L'estiu sense homes , Siri Hustvedt
L'estiu sense homes de Siri Hustvedt és una novel·la que explora les complexitats emocionals de la vida de Mia, una dona que es replanteja la seva existència després que el seu marit decideixi fer una "pausa" en el seu matrimoni. Durant l’estiu, Mia torna al seu poble natal, on estableix noves connexions amb les dones del seu entorn: la seva mare, les seves amigues grans i una adolescent veïna. Aquest llibre combina humor, reflexió sobre les relacions humanes i una mirada profunda al món interior de les dones en moments de crisi.
Llibres que tenen la tardor com a teló de fons
La tardor és una època que ens fa tornar a casa amb les nits llargues i les tardes fosques, la pluja tan esperada i la fredor que avança l'hivern. Aquí teniu una petita llista de 5 títols que tenen la tardor com a escenari o hi estan relacionats d'alguna manera.
Espero que us donin algunes idees.
L'ombra del vent de CarlosRuiz Zafón
Tot i que aquesta novel·la abraça diverses estacions, les escenes ambientades a la Barcelona de la tardor tenen un protagonisme especial. L'atmosfera humida, els carrers foscos i la boira ajuden a construir un món ple de misteri i secrets per desvelar.
Tardor d'Ali Smith
Aquesta novel·la fa una reflexió sobre la relació entre l'amistat, el pas del temps i les estacions. Situada a Anglaterra durant la tardor, retrata el cicle de la vida i la mort amb una narrativa poètica que explora la memòria, la política i l'art.
El despertar de Kate Chopin
Encara que gran part de la història transcorre en altres estacions, la tardor simbolitza el moment de crisi existencial de la protagonista. A mesura que l'estació avança, es reflecteixen els canvis emocionals de l'heroïna, que comença a qüestionar els rols tradicionals i a buscar la seva pròpia llibertat.
Una lectura potser per llegir aquesta tardor...
No he llegit mai res d'Agota Kristof i potser ha arribat el moment. L'escriptora va néixer al 1935 a Hongria i va morir a Suïssa al 2011. Quan va marxar del seu país va haver d'aprendre a escriure en francès, deixant per sempre la seva llengua materna per un exili forçat.
Llegint aquest article he pensat que seria una bona lectura per a començar ara que entrem a la tardor. Veurem si és una bona decisió...
https://www.catorze.cat/biblioteca/tast-editorial/un-tren-cap-al-nord_1222871_102.html
Què passa amb Magisteri?
L'educació està en boca de tothom: mals resultats, abandó escolar, el desprestigi de la feina de mestre, la disciplina a les aules.... Aquests i molts d'altres temes preocupen tothom i així ha de ser, l'educació és una feina conjunta de tots i acotar-la només a l'àmbit escolar és un greu error.
Llegiu si us ve de gust el següent article de la Gemma Ventura Farré on es parla de la revaloració del fet de ser mestre. L'he trobat molt interessant.
Pel·lícula: El 47
Història basada en fets reals per part de Manolo Vital, un conductor d'autobús que després d'anys de veure com l'Ajuntament de Barcelona els donava l'esquena, va segrestar un autobús i el va fer arribar a Torre Baró al 1978.
Aquest fet va fer créixer la lluita veïnal d'un barri que va ser construït pels propis habitants començant per fer les cases i els carrers i a qui la ciutat va obviar durant molts anys.
La gran interpretació dels protagonistes Eduard Fernández i Clara Segura així com de la resta d'actors i actrius, fa que la història sigui emotiva i arribi amb molta facilitat a l'espectador. És de destacar la feina feta pel protagonista per parlar amb l'accent extremeny del veritable Manolo Vital.
No passa desapercebut el detall del personatge de Pasqual, que dit pel seu director, podria haver sigut perfectament el futur alcalde de Barcelona Pasqual Maragall.
Molt recomanable.
Allegro ma non troppo, Carlo M. Cipolla
La colònia , Audrey Magee
"La colònia" explica la història d'un pintor anglès que arriba a una illa molt petita d'Irlanda per a passar l'estiu i pintar els seus penya-segats, durant els anys del conflicte nord-irlandès. La seva idea de pintar els paisatges topa amb els habitants que volen protegir la seva cultura i la seva llengua.
Amb un segon personatge foraster com és un lingüista francès que està elaborant un llibre sobre la propera desaparició de la llengua gaèlica de l'illa, el conflicte està servit.
En el fons, la novel·la parla de les diferències culturals , els colonialismes i la pròpia identitat creant tensions entre els habitants de l'illa. És una història aparentment simple però que comporta la grandesa de la lluita per preservar les pròpies arrels en un lloc oblidat del món i la qualitat humana d'algunes persones per damunt d'interessos.
Gran treball en els personatges i en els detalls que creen la imatge del paisatge en el lector.
Molt recomanable.
És interessant llegir l'article sobre aquesta novel·la.
La casa
Aquesta pel·lícula del 2024 dirigida per Alex Montoya és una adaptació de la novel·la gràfica de Paco Roca. Explica la trobada de tres germans a la casa on passaven els estius i que havia construït el seu pare per a decidir què fer amb ella després que el pare hagi mort.
Durant el procés de decisió afloren sentiments i records que alguns volien tenir controlats però que a vegades costa molt d'aconseguir-ho. En aquest període de temps s'exploren temes com el dol i la pèrdua, la nostàlgia i la culpabilitat, així com les relacions familiars.
Amb molta sensibilitat i intimitat, ens van presentant l'evolució que cada personatge segueix en un tràngol dur com és aquest. Cal remarcar la interpretació de tots els actors en general, però és destacable la de David Verdaguer i Luis Callejo.
Una molt bona pel·lícula recomanable del tot.
Si en voleu més informació podeu clicar al següent enllaç:
https://www.filmaffinity.com/es/film803897.html
Pequeñas cartas indiscretas
Quim Monzó anuncia la seva jubilació
Entre les seves prioritats ara mateix hi ha aprendre a jugar a la botifarra i visitar els metges que fa temps que té oblidats.
Esperem que el seu adeu no sigui definitiu perquè Monzó sempre té alguna cosa per dir i amb els temps que ens ha tocat viure a tots plegats és d'agrair la seva visió càustica i original de les coses.
Podeu llegir els següents articles si us ve de gust:
https://www.elnacional.cat/ca/societat/quim-monzo-deixa-articulisme-despres-50-anys_1275972_102.html
Aquí podeu veure l'entrevista que li va fer Anna Guitart pel programa "Tot el temps del món"
El retrato de casada, Maggie O'Farrell
Palazzo Vechio Florència
El nen 44 de Tom Rob Smith
Ens trobem davant d’una història d’una gran cruesa, un thriller amb molta originalitat. L’acció té lloc a la Rússia de Stalin, en un moment de terror i de paranoia general. El personatge principal, Leo Stepanovich Demidov, un agent del MGV, el servei secret rus, és acusat injustament de traïció. Fuig de Moscou amb la seva dona i arriba a un lloc solitari on descobreix que diversos nens han estat brutalment assassinats. Davant de la passivitat de la policia que es desentén d’aquest episodi, decideix investigar personalment aquest fet, cosa que posa en perill la seva pròpia vida i la de la seva dona.
Història crua i molt ben documentada que transmet l’estat de constant terror en el que vivia la població russa de la dictadura stalinista. Relat molt diferent al thriller convencional que havia llegit fins ara.
Ferran Llanas Alegre
Si desitgeu fer bones presentacions aquí teniu un llibre que us ajudarà, “Presentaciones inteligentes 100” de Susan M. Weinschenk, editorial Anaya. Aquest llibre ens explica com funciona el cervell i com pensen les persones. Els seus consells ens permetran mantenir l’atenció i la motivació de l’audiència. Imprescindible per tothom que tingui alguna cosa per explicar.
Joan Carles Sampera
Memòria d'uns ulls pintats de Lluís LLach
A la Barceloneta dels anys 20 neixen i creixen quatre amics,dos nois i dues noies. La vida, en aquells anys transcorre en un ambient humil però llibertari.La novel·la la narra un d'ells, en Germinal, en la seva vellesa, a un director de cinema que vol fer una pel·lícula històrica. Li explica sense rubor com descobreixen la seva sexualitat, que comença com un joc de nois amb noies però que derivarà en el descobriment del veritable amor entre en Germinal i en David.
L'arribada de la República promet un ventall d'il·lusions i possibilitats als joves, que es veuran frustrats amb la Guerra Civil i la posterior repressió de la dictadura franquista.
Una història que emociona, que t'endinsa en una època en què les coses eren tan senzilles i tan complicades alhora, que no pots evitar sentir la tendresa que desprèn. La naturalitat amb què parla de l'amor, del sexe, de l'amistat, fa que oblidis per un moment la cruesa dels fets que viuen.
Una grata sorpresa constant de la mà de Lluís Llach. Molt recomanable.
David Jiménez
La educación de un hada de Didier van Cauwelaert
Rokel és un jove inventor de joguines que durant un viatge en avió coneix la dona que canviarà la seva vida. La Ingrid i el seu fill Raoul es transformen en la raó de ser de la seva existència. Però la felicitat no dura eternament i al cap de poc, la Ingrid decideix abandonar-lo sense cap raó aparent, simplement perquè l’estima. Un nou personatge, una noia estrangera pendent d’un permís per estudis, es transforma als ulls del nen en una fada que ha de fer possible el més difícil. El que al principi sembla una novel·la convencional, es transforma en una historia màgica on l’amor per un nen i la necessitat de protegir-lo de la dura realitat , fa que el llibre agafi un to delicat i subtil. És un relat agradable, fácil i sobretot d’una gran humanitat.
Val a dir que és una novel·la diferent a les que estem acostumats, però personalment, crec que val la pena passar una estona llegint-la.
Montse Alegre
Història del canvi que experimenta Helmer, un granger holandès de 55 anys, amb una vida marcada per la solitud, després de la mort del seu germà bessó. Història en un entorn rural holandès, amb paisatges diferents, solitaris, inhòspits i isolats.
(Claustre Llort)
La casa de cristal de Simon Mawer.
Al 1929 la parella formada per Viktor i Liesel Landauer encarrega a un famós arquitecte austríac el projecte de la seva casa a Txecoslovàquia. Dissenya la seva millor obra d’art: la casa de vidre o Villa Landauer, una fusió de vidre, hacer i ciment que dóna protagonisme a la llum en una atmosfera de luxe. Amb l’ascens del nazisme al poder, la seguretat de la família essent Viktor jueu, desapareix. La casa es transforma en testimoni de moltes vides on l’erotisme, la violència i la traició són els protagonistes. (Montse Alegre)
Brooklyn de Colm Toíbín
Eilis Lacey és una noia que viu en un petit poble d’Irlanda sota l’ombra de la seva mare i sobretot de la seva germana gran. Mitjançant un capellà que regeix una parròquia a Brooklyn, deixa la seva vida còmoda i ordenada al seu poble i emigra a Nova York . Allà treballa i es forma per a tenir un futur. Però el passat deixat enrera la fa dubtar del seu camí.
(Montse Alegre)
Les joies del paradís de Donna Leon
Una musicòloga veneciana té l’encàrreg de decidir qui s’ha de quedar l’ herència d’un músic poc conegut del segle XVIII. Mentres investiga, va coneixent la personalitat i la vida d’aquest home i va trobant-se en situacions que mai abans havia sospitat que podria viure ella.
(Montse Alegre)
La primavera del comissari Ricciardi de Maurizio de Giovanni
Llibre que relata la investigació del cas d’una tiradora de cartes brutalment assassinada a casa seva. El comissari Riccardi, amb el seu do per sentir les darreres paraules dels morts, serà l’encarregat d’esbrinar els fets i els perquès.
(Claustre Llort)
El caso del bar Balto, Faiza Guène.
El llibre explica de forma breu la investigación de l’assassinat de l’amo de l’únic bar d’un poble petit de la França profunda. Un seguit de personatges van donant el seu testimoni, mentre el lector va reconstruïnt els fets. Humor negre i personatges sense gens de “glamour”, que donen una visió diferent de França.
Claustre Llort
La nieta del señor Linh, Philippe Claudel.
Aquesta és una historia de soletat i exili. El senyor Linh fuig d’una guerra amb la seva néta, que encara és un nadó, i s’instal·la en un pis d’acollida per a refugiats d’un país europeu. La seva néta és l’única raó que empeny l’avi a sobreviure. Un llibre extraordinàriament sensible i que fa pensar.
Claustre Llort
El cuiner del dux, Elle Newmark
Aquest llibre ambientat en la Venècia del Renaixement, explica la història en primera persona d’un nen del carrer que sobreviu com pot. El cuiner del palau del Dux el recull i li ensenya l’ofici. Es relaten les intrigues i les trames polítiques per arribar a tenir el poder juntament amb la recerca d’un llibre misteriós on s’hi expliquen els secrets de l’alquímia.
Montse Alegre