Qui som?

El club de lectura de pares i mares de l'INS Llobregat es va crear el curs 2010-2011. La nostra intenció des d'un principi va ser la d'acostar la lectura a les famílies dels nostres alumnes. Actualment el club està format per un grup de pares i mares que a part de llegir i parlar de llibres, també hem descobert que compartim interessos i vivències i que per damunt de tot, gaudim de l'experiència de fer activitats tots plegats .



divendres, 4 d’octubre del 2024

L'estiu sense homes , Siri Hustvedt




L'estiu sense homes de Siri Hustvedt és una novel·la que explora les complexitats emocionals de la vida de Mia, una dona que es replanteja la seva existència després que el seu marit decideixi fer una "pausa" en el seu matrimoni. Durant l’estiu, Mia torna al seu poble natal, on estableix noves connexions amb les dones del seu entorn: la seva mare, les seves amigues grans i una adolescent veïna. Aquest llibre combina humor, reflexió sobre les relacions humanes i una mirada profunda al món interior de les dones en moments de crisi.



Si voleu conèixer una mica més d'aquesta escriptora que ha publicat novel·les, poesia, assaigs i contes podeu escoltar el discurs que va fer quan va rebre el premi Princesa de Asturias al 22 de maig del 2019. Val molt la pena escoltar-la.




dimecres, 2 d’octubre del 2024

Llibres que tenen la tardor  com a teló de fons



La tardor és una època que ens fa tornar a casa amb les nits llargues i les tardes fosques, la pluja tan esperada i la fredor que avança l'hivern. Aquí teniu una petita llista de 5 títols  que tenen la tardor com a escenari o hi estan relacionats d'alguna manera.

Espero que us donin algunes idees.

L'ombra del vent de CarlosRuiz Zafón

Tot i que aquesta novel·la abraça diverses estacions, les escenes ambientades a la Barcelona de la tardor tenen un protagonisme especial. L'atmosfera humida, els carrers foscos i la boira ajuden a construir un món ple de misteri i secrets per desvelar.




Tardor d'Ali Smith

Aquesta novel·la fa una reflexió sobre la relació entre l'amistat, el pas del temps i les estacions. Situada a Anglaterra durant la tardor, retrata el cicle de la vida i la mort amb una narrativa poètica que explora la memòria, la política i l'art.



Sempre hem viscut al castell de Shirley Jackson



Aquesta inquietant novel·la es desenvolupa durant la tardor, amb una atmosfera que evoca la descomposició i l'aïllament. L'ambient asfixiant i la foscor psicològica dels personatges encaixen amb el paisatge tardorenc, creant una sensació de misteri i tensió constant.

Antes de la caída   de Noah Hawley





Ambientat en gran part durant la tardor, aquest llibre narra les conseqüències d'un accident d'avió, combinant un clima de suspens amb la melangia pròpia de l'estació. Els personatges es troben en un moment de canvi i reflexió, envoltats per la decadència natural de la tardor.

El despertar  de Kate Chopin

Encara que gran part de la història transcorre en altres estacions, la tardor simbolitza el moment de crisi existencial de la protagonista. A mesura que l'estació avança, es reflecteixen els canvis emocionals de l'heroïna, que comença a qüestionar els rols tradicionals i a buscar la seva pròpia llibertat.

divendres, 27 de setembre del 2024

Una lectura potser per llegir aquesta tardor...


No he llegit mai res d'Agota Kristof i potser ha arribat el moment. L'escriptora va néixer al 1935 a Hongria i va morir a Suïssa al 2011. Quan va marxar del seu país va haver d'aprendre a escriure en francès, deixant per sempre la seva llengua materna per un exili forçat.




 

 Llegint aquest article he pensat que seria una bona lectura per a començar ara que entrem a la tardor. Veurem si és una bona decisió...


https://www.catorze.cat/biblioteca/tast-editorial/un-tren-cap-al-nord_1222871_102.html


dissabte, 21 de setembre del 2024

Què passa amb Magisteri?

 


L'educació està en boca de tothom: mals resultats, abandó escolar, el desprestigi de la feina de mestre, la disciplina a les aules.... Aquests i molts d'altres temes preocupen tothom i així ha de ser, l'educació és una feina conjunta de tots i acotar-la només a l'àmbit escolar és un greu error.

Llegiu si us ve de gust el següent article de la Gemma Ventura Farré on es parla de la revaloració del fet de ser mestre. L'he trobat molt interessant.


Què passa amb Magisteri





dimecres, 18 de setembre del 2024


Pel·lícula: El 47 



Història basada en fets reals per part de Manolo Vital, un conductor d'autobús que després d'anys de veure com l'Ajuntament de Barcelona els donava l'esquena, va segrestar un autobús i el va fer arribar a Torre Baró al 1978.

Aquest fet va fer créixer la lluita veïnal d'un barri que va ser construït pels propis habitants començant per fer les cases i els carrers i a  qui la ciutat   va obviar durant molts anys. 

La gran interpretació dels protagonistes Eduard Fernández i Clara Segura així com de la resta d'actors i actrius, fa que la història sigui emotiva i arribi amb molta facilitat a l'espectador. És de destacar la feina feta pel protagonista per parlar amb l'accent extremeny del veritable Manolo Vital.

No passa desapercebut el detall del personatge de Pasqual, que dit pel seu director, podria haver sigut perfectament el futur alcalde de Barcelona Pasqual Maragall.

Molt recomanable.


Aquí teniu un reportatge dels veritables fets del 1078



dimarts, 17 de setembre del 2024

Allegro ma non troppo, Carlo M. Cipolla






Aquest és un llibre curt i divertit que està dividit en dues parts. La primera es presenta com un petit assaig de com el pebre va jugar un paper determinant en el desenvolupament econòmic de l'Edat Mitjana, i la segona està formulat com un tractat sobre l'estupidesa humana i  les seves  lleis fonamentals.

Amb un to humorístic i un gran coneixement de la història econòmica, l'autor fa una crítica intel·ligent sobre el comportament humà al llarg dels segles.

Molt agradable de llegir, amb capítols curts i ben estructurats ajudats en alguns casos de fórmules i gràfics molt originals. 

Us el recomano per passar un parell d'hores molt entretingudes.


Si voleu una anàlisi del llibre la podeu veure al següent video:




 

dissabte, 14 de setembre del 2024

La colònia ,  Audrey Magee




"La colònia"  explica la història d'un pintor anglès que arriba a una illa molt petita d'Irlanda  per a passar l'estiu i pintar els seus penya-segats, durant els anys del conflicte nord-irlandès. La seva idea de pintar els paisatges topa amb els habitants que volen protegir la seva cultura i la seva llengua. 

Amb un segon personatge foraster com és un lingüista  francès que està elaborant un llibre sobre la propera desaparició de la llengua gaèlica de l'illa, el conflicte està servit.

En el fons, la novel·la parla de les diferències culturals , els colonialismes i la pròpia identitat creant tensions entre els habitants de l'illa.  És una història aparentment simple però que comporta la grandesa de la lluita per  preservar les pròpies arrels en un lloc oblidat del món i la qualitat humana d'algunes persones per damunt d'interessos.

Gran treball en els personatges i en els detalls que creen la imatge del paisatge en el lector.

Molt recomanable.


És interessant llegir l'article sobre aquesta novel·la.

https://www.llibreriafinestres.com/recomendacion/audrey-magee-a-irlanda-del-nord-la-violencia-sexercia-en-el-meu-nom-i-aquest-fet-em-resultava-profundament-problematic/




dilluns, 9 de setembre del 2024

La casa 



Aquesta pel·lícula del 2024 dirigida per Alex Montoya és una adaptació de la novel·la gràfica de Paco Roca. Explica la trobada de tres germans a la casa on passaven els estius i que havia construït el seu pare per a decidir què fer amb ella després que el pare hagi mort.

Durant el procés de decisió afloren sentiments i records que alguns volien tenir controlats però que a vegades costa molt d'aconseguir-ho. En aquest període de temps s'exploren temes com el dol i la pèrdua, la nostàlgia i la culpabilitat, així com les relacions familiars.

Amb molta sensibilitat i intimitat, ens van presentant l'evolució que cada personatge segueix en un tràngol dur com és aquest. Cal remarcar la interpretació de tots els actors en general, però és destacable la de David Verdaguer i Luis Callejo.


Una molt bona pel·lícula recomanable del tot.


Si en voleu més informació podeu clicar al següent enllaç:

https://www.filmaffinity.com/es/film803897.html





 


dissabte, 7 de setembre del 2024


Pequeñas cartas indiscretas 


ç

"Pequeñas cartas indiscretas" és una comèdia  que gira al voltant de cartes anònimes que revelen secrets íntims de diversos personatges. La trama s'endinsa en les conseqüències que aquestes revelacions tenen en les seves relacions personals, barrejant humor i malentesos. Els protagonistes es troben en situacions compromeses mentre intenten descobrir l'autor de les cartes, en un joc d'intriga i diversió. Amb diàlegs enginyosos i fets inesperats , la pel·lícula manté un ritme lleuger i entretingut. Ideal per a amants de la comèdia  amb un toc de misteri. Recomanable per a passar una bona estona. Rellevant el paper de les dues protagonistes.

Si voleu informació tècnica de la pel·lícula podeu entrar a l'enllaç:


Aquí podeu veure el tràiler







dilluns, 2 de setembre del 2024

Quim Monzó anuncia la seva jubilació



 Després de 50 anys d'escriure articles, l'escriptor ha decidir "penjar les botes". El cansament n'ha sigut la causa, segons ell mateix deia a El Nacional. El seu últim article a La Vanguardia del 13 de juliol  Com saber si ja ets vell ha estat premonitori, tot i que el mateix Monzó no diu que sigui una decisió definitiva.

Entre les seves prioritats ara mateix hi ha aprendre a jugar a la botifarra i visitar els metges que fa temps que té oblidats. 

Esperem que el seu adeu no sigui definitiu perquè Monzó sempre té alguna cosa per dir i amb els temps que ens ha tocat viure a tots plegats és d'agrair la seva visió càustica i original de les coses.


Podeu llegir els següents articles si us ve de gust:

https://www.elnacional.cat/ca/societat/quim-monzo-deixa-articulisme-despres-50-anys_1275972_102.html


https://naciodigital.cat/cultura-i-mitjans/quim-monzo-anuncia-seva-retirada-me-afartat_1983272_102.html


Aquí podeu veure l'entrevista que li va fer Anna Guitart pel programa  "Tot el temps del món"

 



dissabte, 31 d’agost del 2024

El retrato de casada, Maggie O'Farrell




Val a dir que he llegit aquesta novel·la amb certa prudència després d'haver llegit  fa un temps Hammet de la mateixa autora i he de reconèixer que m'ha agradat molt, a diferència de l'anterior. 

A partir d'una poesia de Robert Browning titolada "Mi última Duquesa", l'autora ens explica la història de Lucrèzia  de Mèdici.
El lector es troba al davant una novel·la històrica  on es reimagina la vida de la protagonista, una jove noble de Florència que va ser casada amb el Duc de Ferrara, un home poderós i misteriós que desperta tanta curiositat com por. 

La trama segueix els complicats  jocs de poder que regnaven a l'època i porta el lector a palaus on  es couen els més intrincats  secrets i traicions per a aconseguir el poder. 

Amb una protagonista jove, innocent, dotada per l'art i amb una sensibilitat poc freqüent de l'època, l'autora ens condueix per una trama de thriller medieval molt original.

El recomano sense cap dubte

Si voleu saber més sobre la poesia de Browning que dona peu al llibre, podeu llegir-la al següent enllaç:


I per fer-vos una idea dels llocs on passa la història, aquí teniu els escenaris principals.



                                                      Palazzo Vechio Florència
 


Palazzo Pitti Florència




Fortezza Rocca Stellata Bondano



Fortezza  Bondano


La Delizia de Voghiera



Castello de Ferrara




divendres, 30 d’agost del 2024

Monet, el pintor amant de les flors




Claude Monet, un dels fundadors de l'impressionisme,  va sentir sempre fascinació pels jardins i per les flors i això es pot veure reflectit en les seves pintures. En els seus quadres hi trobem nenúfars, glicines i roses pintades molt sovint rn el seu propi jardí a Giverny.

Monet va experimentar i pintar com la llum canviava els colors i les formes de les flors al llarg del dia i de les estacions, creant obres que mostren aquesta evolució.

Les seves obres a part de la bellesa que ofereixen, mostren la connexió del pintor amb la natura i el pas del temps.


Llegiu si us ve de gust el següent article sobre aquest tema. Us agradarà.

Monet, el boig de les flors





dimarts, 27 d’agost del 2024

Caminada a Sant Romà de Sidillà 


Situat al Baix Empordà, en el terme de Foixà, Sant Romà de Sidillà o de les Arenes, és l'església preromànica de l'antic poblat medieval de Sidillà, a la vora del Ter. 

Per anar-hi es pot seguir l'itinerari des de Foixà o des de Colomers i en tots dos casos, és una passejada molt planera i agradable.

Us ho recomano!



















dimarts, 20 d’agost del 2024

 Pel·lícula: El rapto




Aquesta pel·lícula de coproducció italiana, francesa i alemanya i dirigida per Marco Belochio, ha estat una sorpresa per a mi. La vaig veure amb certa curiositat per la seva temàtica, i no em va decebre. No coneixia gens el context històric d'Itàlia de mitjans del segle XIX, ni havia sentit a parlar mai del tema que tracta.

Els Mortara són una família jueva benestant de Bolonya i sense previ avís, en vint-i-quatre hores, veuen com l'església Catòlica per ordre del Papa, li pren un dels seus fills de 7 anys, l'Edgardo al·legant que el nen està batejat en la fe cristiana. A partir d'aquest fet la pel·lícula va presentant per una banda la lluita de la família per a recuperar el seu fill i de l'altra, el treball de l'Església i el Papa Pius IX al capdavant, per retenir-lo dins les seves ordres. 

Aquest segrest va tenir una forta repercussió a Europa i als Estats Units entre el 1850 i el 1860 i va ajudar d'alguna manera en la guerra del Regne d'Itàlia contra els Estats Pontificis que va acabar al  1870 .


Potser una mica llarga, 134 minuts, la història passa amb lleugeresa i és interessant de veure. És a Movistar+ i Primevideo.

I com gairebé tot en aquest món es pot veure des de punts de vista diferents, podeu llegir els dos enllaços on expliquen els fets sota visions diferents. 

https://www.morasha.com.br/es/antisemitismo/el-secuestro-de-edgardo-mortara.html

https://www.elmundo.es/cronica/2017/06/08/593191a622601d31198b4587.html




diumenge, 18 d’agost del 2024

 Entre visillos, Carmen Martín Gaite





He de dir que aquest llibre és un dels que hauria d'haver llegit molt abans però que sempre anava retardant sense saber del tot el perquè.

Dit això, "Entre visillos" és una novel·la que retrata la vida de diverses joves en una petita ciutat espanyola durant els anys cinquanta.  Les seves preocupacions i il·lusions, els seus fracassos, les seves pors i tot el que comportava la societat de l'època per a les noies.

Els personatges principals,  la Natalia, la Julia i la Elvira, són retrats íntims de noies que es troben  entre la pressió social  i els seus propis desitjos. Cada una d'elles expressa diferents formes de rebel·lió o conformisme davant les normes imposades per la família o la societat.  

L'autora crea personatges d'una gran força personal i amb això presenta un retrat fidel de la joventut i sobretot de les dones en el context de control i repressió a tots nivells  del país. 


Val la pena  fer aquest exercici de lectura.


Si us ve de gust, podeu veure algunes escenes de la sèrie de TVE del 1974.

 https://www.youtube.com/watch?v=_ET5C68zoKg&list=PLgzI61L6KMZx6dmiO1m3Zp0i-hx9lRUEh

dilluns, 12 d’agost del 2024

A fuego lento "La passion de Dodin Bouffant"

 Vaig arribar a aquesta pel·lícula per casualitat, mirant què veure i sense cap referència prèvia, i ha sigut una sort. M'he trobat davant d'una història deliciosa, acurada , amb un nivell de detall extraordinari.

Durant els 135 minuts que dura poques coses considerades com a accions hi podem veure però sí que viurem el fet de cuinar amb una profunditat i detall que fan que l'espectador entri dins aquell ambient acollidor i extremadament acurat.

Els protagonistes són esplèndids, tant la Juliette Binoche en el paper d'Eugenie, una cuinera de prestigi com  Benoît Magimel com a Dodin, un aristòcrata gastrònom per qui treballa des de fa molts anys. La relació entre ells dos és tendra i sòlida i traspassa els límits de l'amistat més profunda. 

Però el que fa la pel·lícula especial és l'acurada posada en escena de la cuina i de tot el món que l'envolta. Els detalls de l'època de finals del segle XIX, els materials, les coccions, els ingredients, els mètodes, tot el que envolta la cuina està tractat de manera que gairebé es poden sentir les olors i els sabors que tan bé defineixen els personatges. També cal esmentar el tractament de la llum en totes les escenes .


Amb un ritme lent, com la bona cuina, el director Tran Ahn Hung sap transmetre un miler de sensacions.

Molt recomanable per a espectadors que no busquin un ritme ràpid i gaudeixin en canvi, del plaer de les sensacions.


Si voleu consultar la fitxa tècnica: https://www.filmaffinity.com/es/film854686.html


Aquí teniu el tràiler oficial.




https://www.youtube.com/watch?v=fqQZp9DkImo

 El lector, Bernhart Schlink


Un adolescent coneix de forma fortuïta una dona que en un moment donat l'ajuda a resoldre un problema. A partir d'aquell moment   el noi s'obsessiona amb la dona i comencen una  relació amorosa que  comença sempre amb la lectura de fragments de novel·les.


Aquesta relació durarà fins un dia que de sobte, la dona desapareix . Al cap de set anys, quan ell és estudiant de dret, en un judici on assisteix d'oient, la dona reapareix com a acusada de crims nazis. Tornen els records i els detalls de tots els dies que van viure junts i els dubtes de com comportar-se davant d'aquesta situació.


Una molt bona reflexió sobre l'amor, la culpa, l'horror davant d'alguns fets històrics i també de la pietat.


Una molt bona lectura amb molta força narrativa. Molt recomanable.


Si voleu conèixer una mica l'autor podeu clicar a l'enllaç:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Bernhard_Schlink

dimecres, 7 d’agost del 2024

 Quins llibres llegirem aquests dies de vacances?


Ara que s'acosten dies de descans, de viatges o del que més ens agradi, potser també és moment de tenir llibres a punt per començar a llegir.

Aquí teniu una petita selecció dels títols que de ben segur, seran els que llegiré aquests dies.

Bones vacances i bona lectura a tothom!




dimarts, 6 d’agost del 2024

Amor i enyorança, Theodor Kallifatides



Un jove grec emigra a Suècia deixant enrere la seva família i amics per a intentar millorar la seva vida.  Aquest és un tema ben quotidià però en aquest cas  l'autor el tracta de forma delicada però realista.

Prenent com a punt de partida la situació de l'escriptor que va fer el mateix anys enrere, ens presenta la lluita diària d'un jove que ho té tot en contra per a aconseguir els seus somnis. 

Una beca del govern li permet estudiar a la universitat d'Estocolm però la barrera de l'idioma i els problemes econòmics li posen molt difícil. Amb el temps, va treballant en feines precàries, però va coneixent persones que li faran més fàcil la seva adaptació.

Quan coneix la Rània, la seva vida encara es posa més cap per avall però aquest fet li canviarà el futur.

Amb personatges de gran força acompanyant el protagonista, la narració és àgil i molt personal.

Com sempre, Kallifatides no decep mai. Molt recomanable.

Si us ve de gust podeu veure una entrevista a l'autor:






 

dijous, 1 d’agost del 2024

El cercle de dones de la senyora Tan, Lisa See



 Ens trobem davant d'una història que enganxa des del primer moment. Situada a la Xina del segle XV , la protagonista Yunxian, és una dona que té un paper especial per a la seva època: ser metgessa de dones.


Educada en una família molt particular i hereva de la saviesa de la seva àvia, una de les poques metgesses de dones del país, la protagonista ens explica la seva vida. Un aprenentatge especial amb la seva àvia, l'amistat amb una llevadora la Meiling que durarà tota la vida, el seu matrimoni amb un home poderós i la submissió a la seva sogra entre altres, la portarà a viure molt intensament una vida negada a la majoria de les dones.

Un món ple de tradicions de tot tipus que provoquen la curiositat del lector: concubines, herbes medicinals, embenat de peus i lleis matrimonials en són alguns exemples.


Amb un llenguatge simple i molt acurat l'autora ens porta per un país tradicional i molt desconegut per la cultura occidental amb un ritme que no deixa cap pausa pel lector i fa que la lectura sigui molt fluïda.


Recomanable del tot.


Si us interessa aquest tema, podeu entrar i llegir el següent enllaç:

Tradicions xineses






dimarts, 23 de juliol del 2024

A casa teníem un himne, Maria Climent




"Quan jo vaig nàixer, ma mare no parlava. No va començar a parlar fins que vaig tenir set anys. Me’n recordo. Suposo que vaig aprendre a parlar gràcies a tota l’altra gent que em torcava els mocs: mon pare, ma germana gran, ma iaia, les veïnes i les mestres de l’escola. Me feia besets (no gaires, tampoc és que fora la més amorosa del poble) i me cuidava igual, l’únic que dir, no deia res."

D'aquesta manera tan original i una mica preocupant, comença la història de les tres protagonistes principals, una mare i les seves dues filles. Altres personatges en seran comparses que lligaran la trama de la novel·la. 

La Remei és la filla gran, psiquiatra i mare aparentment feliç, amb una vida d'èxit que en realitat amaga una gran angoixa i incertesa vital, incapaç de tenir una relació normal i afectiva amb la família. La Marga és la filla petita ja adulta amb una vida per resoldre, una feina precària, dues carreres universitàries començades i cap acabada, sense parella i descontenta de la seva existència i amb una solitud que cada cop li pesa més. L' Erne és la mare de les dues dones que durant 15 anys va decidir no parlar, ni a les filles ni a ningú. Va seguir exercint de metge fins que un dia les paraules van sortir de forma natural, sense premeditació acabant amb el silenci que va condicionar la vida de la família.

Una història estranya i una mica incomprensible a l'inici que l'autora recondueix de forma molt resolutiva a partir de la meitat del llibre i que enganxa el  lector.

No coneixia aquesta autora i segurament en llegiré algun més.

Recomanable.


Aquí teniu una entrevista parlant del llibre per si us interessa:






 

dijous, 18 de juliol del 2024

El niño del bosque 

Pel·lícula canadenca  del 2023 dirigida per Rebecca Snow basada en una història real. 

Maxwell Smart era un nen jueu nascut a Txecoslovàquia al 1930 de mare txeca i pare polonès que més endavant va emigrar a Polònia amb la família. Més tard es van unir a la comunitat jueva de Bucha a Ucraïna. Allà els exèrcits alemany i rus lluitaven per conquerir la ciutat que finalment va caure en mans dels nazis. És llavors que els jueus son carregats en camions i aniquilats.

En aquells moments, la mare del noi el fa marxar i fugir d'una mort segura ja que serà l'únic de la família que es salvarà.

Sobreviu a la guerra i a la cacera de jueus amagat a un bosc durant més d'un any i quan per fi pot deixar d'amagar-se i comença a refer la seva vida emigra a Canadà on arriba al 1948. Un cop a Halifax demostra una gran capacitat pels negocis i refà la seva vida gràcies a l'art que l'acompanya des de ben petit.

El film presenta la vida d'aquest noi durant l'any que passa amagat als boscos, com sobreviu, com es manté sol i en vida en un ambient hostil i perillós sempre amb el dibuix i l'art com a salvavides.


Una història realment dura que encara es reforça mes  amb les últimes escenes, però que val molt la pena. Un cas desconegut dels molts que va patir l comunitatjueva durant la segona guerra mundial.


Recomanable del tot.



si voleu veure el tràiler oficial podeu clicar:


dilluns, 15 de juliol del 2024

Erec y Enide  , J. Manuel Vázquez Montalbán

Primer de tot hem de dir que no és la novel·la més coneguda ni més convencional d'aquest escriptor. El títol s'inspira en un llibre escrit per Chrétien de Troyes al segle XII i és una barreja de llibre de cavalleries i llenguatge actual molt original.

El protagonista és un professor emèrit especialitzat en literatura medieval que viatge a Galícia per a rebre un homenatge internacional. L'acompanyen en la història dos personatges més principals: la seva esposa i una de les seves amants.

Com en gairebé tota l'obra de Vázquez Montalbán, la vida i la cultura no sempre es poden compaginar i en aquest llibre es presenta la necessitat de construir les relacions personals, d'alimentar-les cada dia perquè la pròpia existència no acabi destruint-les.

Un retrat crític del món de la cultura a nivell universitari i polític en contrast amb el seu transfons més quotidià escrit de manera magistral.

Molt recomanable.

Si voleu sentir una entrevista a l'autor podeu clicar l'enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=QlRgRHc65t8



dimarts, 9 de juliol del 2024

 La papereria Tsubaki, Ito Ogawa



La protagonista és una noia jove que es fa càrrec de la papereria que regentava la seva àvia a Kamakura, el poble costaner on va créixer. Prové d'una nissaga d'escrivents, un antic ofici ara ja a punt de desaparèixer, que la seva àvia va intentar fer-li estimar.

Tres anys després de la mort de la seva àvia, l'Hatoko pren possessió de la caseta unifamiliar on vivia i també del negoci de papereria. A partir d'aquell moment la seva vida solitària fa un gir gràcies a les persones que van entrant a la seva vida d'una manera o d'una altra.

En acceptar encàrrecs a vegades inversemblants, la protagonista s'endinsa en el més íntim de les persones, els seus sentiments. Ha d'escriure cartes d'amor, de comiat, de perdó, de trencaments, de gratituts... Totes elles li reporten una introspecció fins a trobar la perfecció de la carta: el tipus de paper, la forma, el color i la qualitat de la tinta o del sistema d'escriptura li permetran aconseguir el que el client li demana. 

Aquest procés vital està estructurat seguint les quatre estacions de l'any i permeten observar els canvis profunds que experimenta la protagonista al llarg d'aquest any. 

Una narració sensible, acurada, gens pretenciosa que endinsa el lector en la calma d'aquella libreria i permet una lectura fàcil i del tot agradable.


Molt recomanable.




Ito Ogawa

dilluns, 8 de juliol del 2024

El caso del Sambre

La sèrie segueix el cas d'un violador que va actuar a França durant 30 anys. Es suposa que va comemçar al 1988 i va parar quan va ser detingut al 2018 violant més de 50 dones. Sempre va actuar pels voltants del riu Sambre, a la regió de Maubège entre França i Bèlgica.


La sèrie que es pot veure a Movistar+ segueix la trajectòria del violador centrant-se en algunes de les víctimes i en les següents i successives investigacions maldestres que es van dur a terme. Cal dir que és un treball molt ben fet i sobretot que no es recrea en les agressions sinó en les conseqüències per a les dones agredides i sobretot en la incompetència i la falta de respecte de la gendarmeria vers els casos de violacions.


Molt recomanable, val molt la pena seguir els 6 episodis d'una hora de duració aproximada.

https://www.ara.cat/media/series/critiques/caso-sambre-millor-true-crime-temporada-franca-serie-critica-movistar_1_5045696.html


Per si voleu fer-hi una ullada, podeu clicar el següent enllaç:


https://www.youtube.com/watch?v=a4hk74TSSL0

Lectures recomanades



El nen 44 de Tom Rob Smith

Ens trobem davant d’una història d’una gran cruesa, un thriller amb molta originalitat. L’acció té lloc a la Rússia de Stalin, en un moment de terror i de paranoia general. El personatge principal, Leo Stepanovich Demidov, un agent del MGV, el servei secret rus, és acusat injustament de traïció. Fuig de Moscou amb la seva dona i arriba a un lloc solitari on descobreix que diversos nens han estat brutalment assassinats. Davant de la passivitat de la policia que es desentén d’aquest episodi, decideix investigar personalment aquest fet, cosa que posa en perill la seva pròpia vida i la de la seva dona.

Història crua i molt ben documentada que transmet l’estat de constant terror en el que vivia la població russa de la dictadura stalinista. Relat molt diferent al thriller convencional que havia llegit fins ara.

Ferran Llanas Alegre

El nen 44 - TOM ROB SMITH



Si desitgeu fer bones presentacions aquí teniu un llibre que us ajudarà, “Presentaciones inteligentes 100” de Susan M. Weinschenk, editorial Anaya. Aquest llibre ens explica com funciona el cervell i com pensen les persones. Els seus consells ens permetran mantenir l’atenció i la motivació de l’audiència. Imprescindible per tothom que tingui alguna cosa per explicar.

Joan Carles Sampera

Memòria d'uns ulls pintats de Lluís LLach

A la Barceloneta dels anys 20 neixen i creixen quatre amics,dos nois i dues noies. La vida, en aquells anys transcorre en un ambient humil però llibertari.La novel·la la narra un d'ells, en Germinal, en la seva vellesa, a un director de cinema que vol fer una pel·lícula històrica. Li explica sense rubor com descobreixen la seva sexualitat, que comença com un joc de nois amb noies però que derivarà en el descobriment del veritable amor entre en Germinal i en David.

L'arribada de la República promet un ventall d'il·lusions i possibilitats als joves, que es veuran frustrats amb la Guerra Civil i la posterior repressió de la dictadura franquista.

Una història que emociona, que t'endinsa en una època en què les coses eren tan senzilles i tan complicades alhora, que no pots evitar sentir la tendresa que desprèn. La naturalitat amb què parla de l'amor, del sexe, de l'amistat, fa que oblidis per un moment la cruesa dels fets que viuen.

Una grata sorpresa constant de la mà de Lluís Llach. Molt recomanable.


David Jiménez






La educación de un hada de Didier van Cauwelaert

Rokel és un jove inventor de joguines que durant un viatge en avió coneix la dona que canviarà la seva vida. La Ingrid i el seu fill Raoul es transformen en la raó de ser de la seva existència. Però la felicitat no dura eternament i al cap de poc, la Ingrid decideix abandonar-lo sense cap raó aparent, simplement perquè l’estima. Un nou personatge, una noia estrangera pendent d’un permís per estudis, es transforma als ulls del nen en una fada que ha de fer possible el més difícil. El que al principi sembla una novel·la convencional, es transforma en una historia màgica on l’amor per un nen i la necessitat de protegir-lo de la dura realitat , fa que el llibre agafi un to delicat i subtil. És un relat agradable, fácil i sobretot d’una gran humanitat.

Val a dir que és una novel·la diferent a les que estem acostumats, però personalment, crec que val la pena passar una estona llegint-la.

Montse Alegre




Portada de La educación de un hada


A
dalt tot està tranquil de Gerbrand Bakker.

Història del canvi que experimenta Helmer, un granger holandès de 55 anys, amb una vida marcada per la solitud, després de la mort del seu germà bessó. Història en un entorn rural holandès, amb paisatges diferents, solitaris, inhòspits i isolats.
(Claustre Llort)

La casa de cristal de Simon Mawer.

Al 1929 la parella formada per Viktor i Liesel Landauer encarrega a un famós arquitecte austríac el projecte de la seva casa a Txecoslovàquia. Dissenya la seva millor obra d’art: la casa de vidre o Villa Landauer, una fusió de vidre, hacer i ciment que dóna protagonisme a la llum en una atmosfera de luxe. Amb l’ascens del nazisme al poder, la seguretat de la família essent Viktor jueu, desapareix. La casa es transforma en testimoni de moltes vides on l’erotisme, la violència i la traició són els protagonistes. (Montse Alegre)




Brooklyn de Colm Toíbín


Eilis Lacey és una noia que viu en un petit poble d’Irlanda sota l’ombra de la seva mare i sobretot de la seva germana gran. Mitjançant un capellà que regeix una parròquia a Brooklyn, deixa la seva vida còmoda i ordenada al seu poble i emigra a Nova York . Allà treballa i es forma per a tenir un futur. Però el passat deixat enrera la fa dubtar del seu camí.

(Montse Alegre)


Les joies del paradís de Donna Leon

Una musicòloga veneciana té l’encàrreg de decidir qui s’ha de quedar l’ herència d’un músic poc conegut del segle XVIII. Mentres investiga, va coneixent la personalitat i la vida d’aquest home i va trobant-se en situacions que mai abans havia sospitat que podria viure ella.

(Montse Alegre)


La primavera del comissari Ricciardi de Maurizio de Giovanni

Llibre que relata la investigació del cas d’una tiradora de cartes brutalment assassinada a casa seva. El comissari Riccardi, amb el seu do per sentir les darreres paraules dels morts, serà l’encarregat d’esbrinar els fets i els perquès.

(Claustre Llort)



El caso del bar Balto, Faiza Guène.

El llibre explica de forma breu la investigación de l’assassinat de l’amo de l’únic bar d’un poble petit de la França profunda. Un seguit de personatges van donant el seu testimoni, mentre el lector va reconstruïnt els fets. Humor negre i personatges sense gens de “glamour”, que donen una visió diferent de França.

Claustre Llort


La nieta del señor Linh, Philippe Claudel.

Aquesta és una historia de soletat i exili. El senyor Linh fuig d’una guerra amb la seva néta, que encara és un nadó, i s’instal·la en un pis d’acollida per a refugiats d’un país europeu. La seva néta és l’única raó que empeny l’avi a sobreviure. Un llibre extraordinàriament sensible i que fa pensar.

Claustre Llort


El cuiner del dux, Elle Newmark

Aquest llibre ambientat en la Venècia del Renaixement, explica la història en primera persona d’un nen del carrer que sobreviu com pot. El cuiner del palau del Dux el recull i li ensenya l’ofici. Es relaten les intrigues i les trames polítiques per arribar a tenir el poder juntament amb la recerca d’un llibre misteriós on s’hi expliquen els secrets de l’alquímia.

Montse Alegre