Nikola Tesla, un geni en l'oblit.

Llampecs de Jean Echenoz

http://llegim.ara.cat/geni-magnetic_0_1706829335.html

Cavalls salvatges

Cavalls salvatges de Jordi Cussà

Aquesta és una novel·la que cal llegir amb temps i concentració per no perdre cap detall.

 El tema de l'addicció és presentat i tractat amb recursos molt innovadors. Els personatges van narrant fragments de la pròpia història que van teixint la trama i permeten al final que el lector es faci un mapa complert dels personatges i de les seves relacions.

Els diferents personatges  presenten la seva pròpia addicció i el món en el qual  la viuen i pateixen; el camí a l'autodestrucció en alguns casos i el de la renovació en d'altres. Cadascú en el seu ambient, utilitzant el seu propi llenguatge i amb els seus recursos emocionals i personals.

Com podem trobar posteriorment a Formentera lady, la riquesa del llenguatge i la versatilitat de recursos de l'autor conformen un univers de gran bellesa formal presentant la sordidesa del món   de la droga de manera completament diferent al que els lectors estem acostumats.

Lectura molt recomanable.

Final d'any

Cada dia de l’any és un bon dia per llegir un llibre; cada dia és un bon dia per a recomanar un bon llibre. Potser el Nadal és un bon moment per a compartir un bon llibre amb les persones importants.

Per això volem compartir amb tots vosaltres un munt de llibres.

 Bones festes i molt bon any 2017!

Els 20 millors llibres del 2015 segons l' ARA

http://llegim.ara.cat/Els_20_millors_llibres_del_2015_segons_els_critics_de_l-ARA_llegim_0_1496850347.html

Visquem fins a morir

Paul Kalanithi, un neurocirurgià de 38 anys passa de ser metge a ser pacient terminal. La seva reacció davant el temps el mou a escriure.

http://www.ara.cat/suplements/llegim/Visquem-fins-morir_0_1681631859.html

Carlos Ruíz Zafón edita una nova novel·la

El laberinto de los espíritus es el títol de la seva última novel·la que surt a la venda el proper dijous.  A priori sembla interessant  el recorregut que presenta per la Barcelona dels anys 50 i 60. Mentrestant, podem fer-nos una petita idea del que serà el llibre.

http://www.lavanguardia.com/cultura/20161113/411819153831/carlos-ruiz-zafon-el-laberinto-de-los-espiritus-novela.html

El soroll del temps

El soroll del temps de Julian Barnes

 

És de matinada i un home fuma al replà de casa, davant de l'ascensor. A la maleta du una muda, pasta de dents i tres paquets de tabac. Es tracta de Dimitri Xostakóvitx que espera, inquiet, la visita de la NKVD, la temuda policia secreta, i té encara l'esperança que se l'enduguin només a ell i no a tota la família...

Amb aquestes paraules comença aquesta novel·la on es relaten tres moments crucials de la vida d'aquest músic i la seva relació amb el poder soviètic, difícil en molts moments. En públic es va mantenir lleial al règim arribant a formar part del Soviet Suprem. No obstant, va ser considerat dissident polític després de la seva mort.

El llibre és un relat de tres etapes de la seva relació amb el poder, arribant a ser embaixador de la cultura i la política soviètiques als Estat Units. La por a la detenció, l'angoixa per compondre una música fidel a sí mateix i políticament correcta, la protecció a la seva família, la incertesa del futur més proper... tots aquests elements componen un panorama fosc i imprecís on la vida es desenvolupa dia a dia, i les nits no són per dormir, són per  esperar...

Història força dura molt ben resolta per part de l'autor. Lectura recomanable. 

 

Visitem Sant Quirze de Pedret

El dissabte 5 de novembre alguns membres del nostre club de lectura vam fer una visita comentada a l'església de Sant Quirze de Pedret.  La sortida va començar a Cal Rosal on es començava la caminada per la via verda.

La ruta seguia l'antic recorregut del tren i va permetre observar  paratges del riu Llobregat de gran bellesa.






Tot i el mal temps, vam poder seguir tot el recorregut sense cap entrebanc amb la companyia d'alguna salamandra.

Un cop a l'església vam  gaudir de les explicacions del guia .

Una bona manera de passar el dissabte al matí amb molt bona companyia, una mica d'activitat física i un toc de cultura.

Fins a la propera!

Barcelona i la dèria per treure els llibres al carrer

Pels que us agrada llegir potser us semblarà interessant aquest article del diari  Ara  que parla sobre la tradició de compartir els llibres i de promoure la lectura a Barcelona.

http://www.ara.cat/cultura/Barcelona-deria-treure-llibres-carrer_0_1679832031.html

L'amant de Marguerite Duras

L'autora Marguerite Duras va escriure aquest llibre als 70 anys a París i va ser editat al 1984. Presenta de forma molt viva les emocions i les vivències que va experimentar quan tenia 16 o 17 anys a Saigón.

L'estructura de la història  presentada en petites dosis, passant d'un record a l'altre, d'una vivència a l'altra, no és casual. Respon a un fil argumental que va conduint el lector per la narració i que completa una mena de trencaclosques que, al final,  dibuixa  una visió global de la vida del personatge i també de l'escriptora.

Tant el principi com el final estan situats a París, però el nucli del relat es desenvolupa a Indoxina, l'antiga colònia francesa. La protagonista és una noia adolescent,  filla d'una família francesa, orfe de pare, amb una mare amb problemes mentals, un germà gran  dèspota i consentit i un altre germà molt estimat. La història narra dos anys i mig de la vida d'aquesta noia i la seva relació amorosa amb un home de 26 anys, xinès i extremadament ric.

L'erotisme, la solitud, la necessitat d'afecte, la tendresa i la ràbia són els eixos d'una història introvertida, de gran tristor i sensibilitat.

Lectura gens fàcil i de gran força narrativa.

Una nit que no havia sortit la lluna de Dai Sijie

Una jove francesa arriba a Beijing al 1978 per seguir els seus estudis de xinès i coneix un jove fill d'un sinòleg prestigiós. A més de la relació amorosa amb aquest noi, també comparteix la seva preocupació per a trobar la meitat d'un manuscrit sobre una tela de seda on hi ha un text  escrit en una llengua desapareguda, el túmxuc.

El relat  segueix la història de la Xina des dels setanta fins a l'actualitat, la repressió, l'escassetat de mitjans, la precarietat, la desconfiança cap els estrangers...totes les interioritats del règim comunista després de la mort de Mao.

Tot i ser de lectura àgil, la temàtica i l'estil molt descriptiu de l'autor n'alenteixen el ritme. Personalment m'ha costat, tot i que és una història ben argumentada i molt ben construïda. Recomanable pels amants de l'orientalisme.

La mala reputació

La mala reputació de Bel Olid

Aquest és un llibre que no deixa indiferent. Un recull de relats d'aquesta autora nascuda a Mataró que s'ha dedicat i es dedica a la docència i a la traducció, a part de l'escriptura.

Els seus relats són ben construits, detallistes en la seva justa mesura, agosarats i provocadors. Els seus protagonistes poden semblar persones normals, i ho són, però els toca viure experiències que no sempre es poden qualificar com  habituals.

El que incita al lector a seguir llegint  aquest llibre, és el que l'autora no diu, el que  s'espera i no passa, el que es tem, el que queda a l'aire... Els tretze contes exploren les relacions personals, els instints, la violència i com a unió de tots els relats, el sexe.

Un llibre que sorprèn, no és una lectura còmoda però val  la pena. Molt recomanable.

La concesión del teléfono

La concesión del teléfono d'Andrea Camilleri

Aquest llibre és una mostra més del domini que Camilleri té de la narració. Fins i tot en una obra on no hi ha un únic narrador i sota una aparença epistolar, l'autor va descabdellant els fets per mitjà de les cartes i les converses dels seus personatges.

La trama comença quan en Filippo Genuardi vol instal·lar a casa seva la primera línia telefònica de Vigáta al 1891. Aquest fet inusual provoca un reguitzell de reaccions entre els seus habitants que forma una teranyina de malentesos, sospites i venjances que portaran a un final catastròfic i exagerat.

Amb una gran ironia i sentit crític de la societat italiana, dels seus vicis i incompetències històricament demostrades, l'autor presenta aquesta història divertida i surrealista.  

Lectura molt agradable, original i àgil. Molt recomanable.

Les nits blanques

Les nits blanques de Fiodor Dostoievski

 

He de dir que aquesta és la primera obra que he llegit d'aquest autor. Sempre m'havien fet un cert respecte  les seves novel·les. Però aquesta narració o novel·la curta o conte, m'ha resultat fàcil i còmode.

Per començar cal esmentar el seu títol. Als països nòrdics i al nord de Rússia es produeix un fenomen a l'estiu en el qual durant uns dies la claror dura pràcticament 24 hores. Hi ha llum de forma contínua i les nits tenen una màgia especial.

La història explica la trobada de dos joves solitaris, somiadors i en certa manera, desesperats. En un carrer de Sant Petersburg, durant una d'aquestes nits tan especials, aquests dos joves es coneixen i durant quatre nits, viuran un amor ingenu i romàntic.

Però la realitat s'imposa i la desil·lusió i la solitud tornaran a omplir la vida del personatge principal, un jove trist i sense objectius a la vida. 

Al final es presenta aquesta qüestió: n'hi ha prou amb un moment de felicitat per omplir la vida d'un home?

És una història curta però ben tramada, amb uns personatges potents que condueixen bé el lector tot i presentar uns valors molt allunyats de la nostra realitat. 

Bon tastet d'aquest autor. Molt recomanable.

La merceria

La merceria de Teresa Roig

Aquesta és la sisena novel·la d'aquesta escriptora igualadina. Explica la història de dues famílies que malgrat les seves diferències i desavinències, estan estretament  lligades pel destí.

A principis del segle XX un noi orfe, pobre i sense feina salva la vida a un noi ric, fill d'una família burgesa. A partir d'aquest moment, la seva amistat es manté ferma fins a la seva mort. La història segueix el curs  de tres generacions fins els nostres dies, protaginitzada  pels descendents de les dues famílies.

L'eix central de tota la trama és La merceria, un establiment que canvia al mateix ritme que canvien el país, els costums i la manera de pensar de la gent del barri.

Tot i tenir un fil argumental previsible, la història és força atractiva i de fàcil lectura. Bona manera de passar l'estona. 

Gotas de Sicilia d' Andrea Camilleri

Gotas de Sicilia d'Andrea Camilleri

Aquesta és una petita joia de les moltes que ens ofereix aquest escriptor: un breu recull d'històries de la seva terra natal, amb uns tocs d'humor personal i de realitat siciliana.

Amb les seves històries ens presenta personatges que responen a algunes experiències personals, a alguns fets viscuts o simplement a alguna xafarderia. En algun relat, com podria ser el primer "Zú Cola pirsona pulita", utilitza un llenguatge molt popular, amb formes dialectals, que el traductor ja explica en el llibre.

Com  quasi sempre, la seva fina ironia provoca la complicitat del lector, fent de la lectura un acte encara més agradable.

Molt recomanable.

Petita crònica de Stephan Zweig

Petita crònica de Stephan Zweig

Aquest llibre publicat al 1929 está format  per quatre relats: La col·lecció invisible, Un espisodi del llac de Ginebra, Leporella i El llibreter Mendel.  Tot i que els quatre són de temàtica completament diferent, tenen en comú el pessimisme de l'autor i la conciència de la complexitat del  moment històric que li va tocar viure.

Podem destacar l'últim relat,  el més conegut. La història d'un jueu , el senyor Mendel, un amant dels llibres i de les biblioteques. La seva vida es redueix a tot el que llegeix . És un home conegut per tothom qui estima la lectura. Durant trenta anys es passa tot el dia a un cafè, assegut davant d'una taula, absort en el seu món. Mentrestant apareix la guerra i l'antisemitisme i ell n'és una víctima com moltes altres. 

L'autor mostra una gran sensibilitat en els relats. Són en certa manera tràgics, amb un trasfons pessimista, però d'una gran bellesa. Una bona lectura.

La meva planta de taronja llima

La meva planta de taronja llima de José Mauro de Vasconcelos

Ens trobem davant d'una història entendridora, trista, crua però emocionant. José Mauro de Vasconcelos té molts punts en comú amb el protagonista. Com ell va néixer a Bangu, Rio de Janeiro; com ell també de família molt pobra. Com ell va inventar-se un món interior de fantasia que li va permetre sobreviure.

En Zezé és un nen de cinc anys, amb germans més grans i amb un de més petit del qual se'n fa responsable i d'una família molt pobra. Dotat d'una gran capacitat, aprèn a llegir tot sol i va a l'escola molt abans del que és obligatori. Allà troba la pau i la tendresa en la persona de la seva mestra que s'adona del potencial i de la situació del seu alumne.

Un dia coneix un home anomenat "el Portuga", un portuguès benestant que té l'únic cotxe del poble. Entre ells neix i creix una relació de pare-fill que no troba en la seva pròpia família.
Però la cruesa de la vida, sobretot dels més indefensos, li fa rebre uns cops que difícilment podrà superar. És en aquells moments que parla amb el seu únic amic: la seva planta de taronja llima i li explica els seus sentiments, els seus desitjos i les seves renúncies...

Una història duríssima d'una tendresa i tristor infinites. Amb tot, molt recomanable.

Jardí a l'obaga

Jardí a l'obaga de Blanca Busquets

Les relacions humanes a vegades són complicades i més encara si ens movem en un poble petit, la Carena. Els Torralba són una  família benestant  de Barcelona que decideix construir-se  una casa amb un jardí tancat en aquest  petit poble. Allà els seus membres no es relacionen amb la gent del poble, només de forma esporàdica mantenen algun lligam amb alguns d'ells. Però un amor perdut i pràcticament platònic unirà definitivament aquesta família amb la de l'Aniol, el seu masover.  El lligam es va estenent d'una forma soterrada i secreta.

Una història en alguns moments angoixant, no tant pel que explica sinó pel que deixa entreveure a través dels seus personatges, amb algun recurs que vol acostar-se a la novel·la negra.

Lectura força ágil.

Care Santos a Manresa

Care Santos parla de Desig de xocolata a la Biblioteca de l'Ateneu les Bases de Manresa

La nostra recordada escriptora va parlar el dimarts passat de la seva novel·la amb els participants dels clubs de lectura del Casino i de l'Ateneu de Manresa. Com sempre, va regalar-nos una bona estona de literatura, complicitat i ofici. Durant l'acte va contestar a totes les preguntes que els assistents li van formular i va explicar anècdotes i vivències relacionades amb el seu llibre.

Tardes con Margueritte

Tardes con Margueritte de Marie-Sabine Roger

De forma casual m'he trobat amb una petita joia, una història d'aquelles que deixen el lector amb un somriure a la cara, amb una dosi extra d'optimisme.

Germain, un home de quaranta-cinc anys, gairebé analfabet, amb un passat i un present de supervivent, sense haver rebut mai afecte i amb dificultats per oferir-ne, coneix casualment la Margueritte, una dona de més de vuitanta anys. Són la nit i el dia: la dona és culta, refinada, educada, carinyosa i pacient; ell és inculte, rude, amb poques aptituds per a relacionar-se.

Cada dia es troben al parc i comencen així una amistat que els unirà fins a sentir-se com una família. Un dia la Margueritte  proposa llegir-li un llibre en veu alta: "La pesta" d'Albert Camus. A partir d'aquell moment, la relació literària i afectiva es consolida i els canvis en el Germain són evidents.

Una història deliciosa, tendra, que tracta  temes molt profunds de la vida de les persones d'una forma elegant i sense escarafalls i amb una vitalitat commovedora. Una perla pel lector. Molt recomanable.

El secret de Vesalius

El secret de Vesalius de Jordi Llobregat

He de dir que vaig arribar a llegir aquesta novel·la seguint les recomanacions d'alguns blocs que anem seguint. A diferència dels comentaris d'alguns lectors, em va costar una mica entrar dins la trama i sentir-m'hi interessada.

L'acció transcorre a Barcelona una dies abans de l'Exposició Universal al 1888. En Daniel Amat, prometedor professor d'Oxford, torna a Barcelona quan un telegrama l'informa de la mort del seu pare en estranyes circumstàncies. A la ciutat bulliciosa per la propera inauguració  torna a trobar antigues amistats que li remouen el que ell havia intentat oblidar durant els 7 anys que portava a Anglaterra.

Una trama complicada on es barregen la medecina, l'ambició, les ànsies de poder i la bogeria amb el rerefons de la Barcelona abocada al progrés de finals del segle XIX, que no té la força suficient per captar el lector de forma continuada. La història té moments d'intriga i de força però en conjunt, no manté el ritme narratiu.

Per passar l'estona.

Presentació de la nova novel·la de Jordi Cussà a Manresa

El passat dijous 14 d'abril a la sala d'actes del Casino de Manresa, Jordi Cussà va presentar la seva última publicació El trobador cuadeferro. L'acte va ser seguit per una vintena de persones que vam poder disfrutar d'una estona de diàleg distès amb l'escriptor. 

Si voleu, podeu llegir la ressenya de l'acta al seguent enllaç:

http://www.regio7.cat/cultures/2016/04/15/trobador-cuadeferro-jordi-cussa-manresa/357089.html

El método del cocodrilo, Los bastardos de Pizzofalcone de Maurizio de Giovanni

El método del cocodrilo, Los bastardos de Pizzofalcone de Maurizio de Giovanni

Maurizio de Giovanni, creador del comissari Riccardi en quatre novel·les La primavera del comissari Ricccardi..., presenta amb aquests títols un nou personatge: Giuseppe Lojacono. Un policia que, desterrat de la seva Sicília natal per una falsa acusació de col·laboració amb la màfia, és traslladat a Nàpols. Separat de la seva família que el rebutja i amb un futur poc prometedor, es fa el seu lloc gràcies a la seva capacitat d'observació, perspicàcia i intel·ligència.

El método del cocodrilo segueix un assassí poc convencional, un home vell i solitari que consolida la seva venjança personal matant a joves aparentment sense cap relació entre ells. Aquests fets i la pressió de la premsa permetran al policia tornar a actuar i resoldre un cas complicat.

 Los bastardos de Pizzofalcone és la continuació de l'anterior pel que fa als personatges. El policia segueix amb la seva vida però ara ja en actiu, portant investigacions de forma habitual. Alguns personatges evolucionen amb ell i n'apareixen de nous. El cas comença amb el brutal assassinat d'una dona de l'alta societat i el pressumpte segrest d'una jove.

Les dues novel·les presenten Nàpols com  una ciutat fosca, desprotegida i  inhumana. Ningú es coneix, ningú es preocupa del veí. Però enmig d'aquesta deshumanització, persones com Lojacono arriben a conèixer i a comprendre la complexitat de la ment humana.

Bones històries a l'estil més clàssic de la novel·la negra. Res a veure amb el paranormal estil del comissari Riccardi del mateix autor. Lectura molt amena.

La solterona

La solterona  d'Edith Wharton

Edith Wharton va ser una  escriptora nascuda a Nova York al 1862, de família de classe alta, amb una educació privilegiada que va començar a  viatjar a Europa als cinc anys. La seva vida no va seguir les directrius femenines de l'època. Es va casar i, degut a les freqüents infidelitats del marit, es va divorciar . Més tard es va establir a Itàlia i de forma permanent  a França on es va relacionar amb personatges  destacats de l'àmbit cultural. Anys més tard va mantenir relacions amb un rellevant  periodista americà i amb una cantant d'òpera famosa. Va morir al 1937 prop de París.

És important conèixer una mica la seva biografia per entendre aquesta obra  com una exposició soterrada   dels seus temes recurrents: les opcions de les dones del seu temps i les traves que han de superar degut al  seu status.

A la ciutat de  Nova York del 1850, l'alta burgesia gaudeix d'un present i d'un futur brillant. La Delia Lowell, casada amb un membre dels Ralston, família molt poderosa, prepara el casament de la seva cosina Charlotte amb un altre integrant del clan. Però una confessió de la núvia impedeix el casament només uns dies abans: fa tres anys i de forma secreta la noia va tenir una filla amb l'home que la Delia estimava en secret i de forma platònica. Els projectes queden aturats i les seves vides canvien de forma radical.

El secret entre les dues dones les uneix de forma vital. La seva relació estarà plena de gelosia, de compassió, de tendresa, d'amor filial i de suspicàcies. Però la unió entre elles serà inviolable, com el  secret que protegeixen.

Molt bona història. Àgil en la seva lectura i profunda pel que fa a la temàtica. Molt recomanable

El gran frío

El gran frío de Rosa Ribas i Sabine Hofmann

L'Ana Martí és una reportera del diari "El Caso" que arriba a Las Torres, un petit  poble del Maestrat al febrer de 1956, dies que van patir  una onada de fred glacial. 

El motiu de la visita al poble és recollir informació per escriure sobre el cas d'una nena  que mostra els estigmes. La "santeta" com l'anomenen ja comença a ser coneguda pels voltants. La periodista topa amb el rebuig de la població per dos motius: per  voler investigar un tema que ells donen per tancat  i per ser una dona qui ho pretén fer.

Les dificultats de la periodista per a poder parlar amb la nena van augmentant i mentrestant, el poble queda aïllat per la gran nevada. Una nova mort, una cançó infantil sobre un monstre, la por a parlar, els secrets del capellà i de l'amo i cacic del poble, portaran a un desenllaç dramàtic.

La història és un retrat de l'Espanya rural de l'època, la por, la ignorància, la fidelitat a una església que controlava tot el poble juntament amb el senyor de les terres, el paper de les dones.. Una novel·la interessant, amb un argument molt ben resolt. Recomanable.

La casa de les miniatures

La casa de les miniatures de Jessie Burton

L'acció de la novel·la transcorre al segle XVII a Amsterdam. La Nellie, una noia de divuit anys arriba a la ciutat després de casar-se amb un ric comerciant, en Johannes Brandt. La casa senyorial i freda no l'acull com ella esperava ni el seu marit tampoc. Els habitants de la seva nova llar aniran mostrant-se amagant un munt de secrets.

La relació amb la Marian, la seva cunyada, una dona forta i freda en aparença; la Cornèlia, la criada amb unes atribucions gens usuals, l'Otto, un esclau alliberat pel seu marit; i el Johannes, un espòs que no coneix, distant, amb qui gairebé no té contacte... La vida canviarà per la Nella en el moment que el seu marit li regala una casa en miniatura. Des d'aquell moment el present i el futur queden units de forma incomprensible gràcies a la mà d'una misteriosa miniaturista...

Lectura distreta, sense pretencions. Trama ben desenvolupada però la història presenta un final poc aconseguit. 

L'amant de Picasso

L'amant de Picasso, Isabel-Clara Simó

 

La figura de Picasso ha estat sempre motivadora com també ho han sigut els gran personatges històrics o artístics. En aquesta novel·la l'autora ens presenta de forma indirecta al pintor de la mà de la Fernande Olivier, una de les primeres parelles que va tenir Picasso.Utilitza el recurs de l'intercanvi epistolar amb Gertrude Stein i va teixint d'aquesta manera la història, saltant del present al passat.

Amb aquesta dona que es feia dir Fernande va compartir els anys a París on esclatava l'avantguarda cultural, va acompanyar-lo a Horta de Sant Joan on el pintor va descobrir un paisatge decisiu per a l'evolució de la seva pintura, el va fer créixer com a persona i com a artista. Però tal i com ella mateixa va intiur, Picasso la va abandonar per una altra dona completament oposada al que ella representava. Aquesta va ser la primera d'una llarga llista que el pintor va anar completant al llarg de la seva vida.

La protagonista, sola, abandonada, pobra i íntimament dolguda. aprèn a viure sense el que serà l'únic amor de la seva llarga existència. Serà un aprenentatge dur però sense ràbia ni odi, capaç d'entendre el comportament d'aquell home però incapaç d'acceptar-lo.

El llibre és un bon retrat d'una dona de gran intel·ligència i cultura que va brillar més per la seva bellesa que per la seva vàlua personal. Molt bona narració. Recomanable.

 

L'acabadora

L'acabadora de Michela Murgia

No coneixia aquesta autora italiana però la recomanació d'una amiga va fer que el llegís, i ha sigut tot un descobriment.

La història transcorre a Soreni,  un petit poble de Sardenya, a mitjans del segle XX. Una nena de 6 anys, quarta filla d'una família pobre, és lliurada a una dona, la tia Bonaria Urrai  com a filla dell' anima. Això volia dir que tornava a néixer com a filla d'aquesta altra dona, seguint una tradició ancestral sarda.

La Maria comença una nova vida sense trencar els lligams amb la família i va creixent  amb una dona que a més a més de fer de modista, exerceix d'acabadora. Amb ella aprendrà les coses importants: a esforçar-se, a treballar, a escoltar, a observar, a no jutjar...

El secret tan ben guardat per la dona i pels habitants del poble es descobreix als ulls de la noia i posa de manifest que la realitat a vegades costa d'acceptar.

Narració molt ben construïda, amb un llenguatge ric i sensible per a parlar d'un tema incòmode. Molt recomanable.

Lolita

Lolita de Vladimir Nabókov

El primer que cal dir d'aquesta novel·la és que va ser un acte agosarat de l'autor rus que als anys 50 es va atrevir a escriure sobre uns temes tan controvertits com poden ser l'incest i l'atracció pel que l'autor anomena "nímfules". El personatge principal Humbert Humbert és un home de mitjana edat, culte i hedonista amb debilitat per a les noies preadolescents.

L'atzar el porta a ser hoste a la casa de la vídua Charlotte Haze. El seu enamorament cap a la filla de dotze anys, el fa arribar fins al matrimoni i, gràcies a la mort prematura de la mare, aconsegueix via lliure per a la seva perversió.

Amb la Lo, la seva fillastra, començarà un viatge per tot el país on el seu amor irracional i malaltís el conduirà a un final ple de violència.

És un llibre difícil, que requereix un esforç per part del lector pel que fa a la temàtica. També és veritat que una vegada immers en la història, és més fàcil apreciar l'estil de l'autor. En alguns moments determinats es posa en joc la seva fina ironia, el seu domini del llenguatge i la seva riquesa, la crítica ferotge a una societat americana superficial que adora el que és superflu i ignora el que és essencial.

Després d'haver superat la barrera personal que provoca el tema, es disfruta de la narració. Lectura ni fàcil ni còmoda, però profitosa.