La bellesa del capvespre
Avui ha arribat la primavera, calmadament, sense escarafalls com ha arribat a vegades, sense fer soroll, i aquest pas es copsa a l'ambient. Comencen a arribar aquelles llums de capvespre que són impossibles de captar en una fotografia però que malgrat saber-ho, no parem d'intentar-ho.
Ahir vaig voler captar la imatge de l'últim capvespre d'aquest hivern si més no, per recordar-lo.
Una petita meravella.
La solitud del corredor de fons, Alan Sillitoe
.jpeg)
La solitud del corredor de fons, d’Alan Sillitoe és un recull de relats, un dels quals, el més conegut de tots, dóna títol al llibre. Aquesta història se centra en Smith, un jove de classe obrera que és enviat a un reformatori després de cometre un robatori. Allà descobreix que té talent per córrer llargues distàncies, i aquesta activitat es converteix en el centre de la narració i en un espai on pot reflexionar sobre la seva vida.
El relat està escrit en primera persona, fet que permet conèixer directament els pensaments del protagonista. L’estil d’Alan Sillitoe és clar, directe i molt col·loquial, cosa que dóna autenticitat a la veu del narrador. Mentre corre pels camps durant els entrenaments, Smith recorda la seva vida abans del reformatori i expressa les seves opinions sobre la societat, l’autoritat i les injustícies que percep al seu voltant. Aquest estil fa que el lector entengui millor la seva actitud rebel i crítica.
El personatge principal és un jove orgullós i inconformista que no accepta fàcilment les normes imposades pels altres. Tot i que el director del reformatori veu en ell una oportunitat per guanyar una competició i millorar la reputació del centre, Smith viu la cursa d’una manera diferent. Per a ell, córrer és sobretot un moment de llibertat personal i de reflexió. Aquesta diferència de perspectives crea el conflicte central del relat.
L’obra també s’ha d’entendre en relació amb l’època en què va ser escrita, a finals dels anys cinquanta. En aquell moment, a la literatura britànica van aparèixer autors que volien mostrar la realitat social de les classes populars amb més duresa i realisme. Sillitoe forma part d’aquest corrent, sovint relacionat amb els anomenats Angry Young Men, que expressaven el malestar davant una societat rígida, desigual i plena d’hipocresia. Així, el llibre reflecteix molt bé el context de postguerra i la manca d’oportunitats de molts joves treballadors.
A través d’un estil senzill però molt expressiu i d’un protagonista amb una veu molt marcada, l’autor construeix una història que va més enllà de l’esport i es converteix en una reflexió sobre la dignitat i la resistència personal.
Molt recomanable .
Hi ha una pel·lícula sobre aquest relat titulada The Loneliness of the Long Distance Runner estrenada al 1962. Va ser dirigida Tony Richardson i el paper del protagonista, Smith, el interpreta l’actor Tom Courtenay. El guió està basat directament en el relat d’Alan Sillitoe.
Aquesta pel·lícula forma part del moviment del “Free Cinema” i del cinema social britànic dels anys 60, que intentava mostrar de manera realista la vida de la classe treballadora. Igual que el llibre, la pel·lícula té un to crític amb les institucions i mostra el conflicte entre la llibertat individual i el control social.
Encara avui és considerada una adaptació molt important del relat de Sillitoe i un exemple destacat del cinema britànic d’aquella època.
Conversa amb Carme Riera
Carme Riera i Guilera (Palma, Mallorca, 1948) és una de les escriptores més destacades de la literatura catalana contemporània. Va créixer a Mallorca i més tard es va traslladar a Barcelona per estudiar Filologia Hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de jove es va interessar per la literatura i la docència, i amb el temps es va convertir també en professora universitària especialitzada en literatura espanyola del Segle d’Or.
Els seus inicis literaris es van donar a la dècada de 1970 amb la publicació del recull de relats Te deix, amor, la mar com a penyora (1975), una obra que va tenir molt bona acollida i que la va donar a conèixer dins del panorama literari català. Des del principi, la seva obra es va caracteritzar per una gran qualitat literària, l’ús cuidat del llenguatge i una especial atenció a la memòria, la identitat i el paper de la dona.
Al llarg de la seva trajectòria, Carme Riera ha conreat sobretot la narrativa, amb novel·les que han tingut gran reconeixement. Entre les seves obres més importants destaquen Dins el darrer blau (1994), una novel·la històrica sobre la persecució dels jueus conversos a Mallorca, i Cap al cel obert (2000), que continua explorant episodis històrics relacionats amb l’illa. També ha escrit altres llibres rellevants com La meitat de l’ànima (2004) i nombrosos contes i assaigs.
La seva obra ha estat reconeguda amb diversos premis literaris importants. Dins el darrer blau va guanyar el Premi Josep Pla, el Premi Nacional de Narrativa i el Premi de la Crítica. A més, Carme Riera ha rebut el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (2015) per la seva trajectòria literària. També és membre de la Reial Acadèmia Espanyola des del 2012, fet que confirma la seva gran influència en el món literari.
Si us interessa aquesta autora, llegiu aquesta interessant conversa al Catorze.cat.
https://www.catorze.cat/entrevistes/converses/carme-riera_1227254_102.html
Les que no dormen, NASH, Dolores Redondo
Les que no dormen NASH és una novel·la que combina el suspens amb l’exploració psicològica dels personatges, un tret característic de l’obra de Dolores Redondo. La trama se centra en una investigació marcada pel misteri i per una atmosfera inquietant que acompanya el lector al llarg de tota la història. A mesura que avança la narració, es van revelant secrets del passat i connexions inesperades que construeixen un relat ple de tensió i girs argumentals.
La trama està estructurada de manera progressiva, amb un ritme que alterna moments d’intensitat amb altres més reflexius. Redondo desenvolupa la història a través d’una investigació que va descobrint capes de veritat ocultes, fet que manté l’interès del lector. Aquest desenvolupament gradual del misteri és un dels punts forts de la novel·la, ja que permet aprofundir tant en els fets com en les motivacions dels personatges.
Pel que fa als personatges, l’autora construeix figures complexes i psicològicament creïbles. Els protagonistes no són només agents de l’acció, sinó també individus amb conflictes interns, pors i records que influeixen en les seves decisions. Aquesta profunditat psicològica contribueix a fer la història més realista i permet que el lector empatitzi amb els personatges i entengui millor les seves reaccions davant dels esdeveniments.
El llenguatge que utilitza Dolores Redondo és clar i acurat, però alhora carregat d’una certa intensitat emocional. L’autora combina descripcions detallades amb diàlegs àgils que ajuden a mantenir el ritme narratiu. A més, l’ús d’un registre accessible facilita que la història sigui llegida amb fluïdesa, mentre que les descripcions contribueixen a crear una atmosfera envoltant i sovint inquietant.
Finalment, cal destacar alguns recursos literaris que reforcen l’efecte de la novel·la, com ara el simbolisme, la construcció d’una atmosfera carregada de tensió i l’ús de pistes narratives que mantenen el misteri fins al final. Redondo també utilitza sovint contrastos entre llum i foscor o entre passat i present, i combina intriga, profunditat psicològica i una narrativa acurada que conformen l'estil característic de l'autora.
Lectura gairebé cinematogràfica per a lectors que gaudeixin d'aquests temes entre trhriller i misteri. Molt recomanable.
Per si us interessa saber què en diu l'autora, podeu veure aquesta entrevista:
Els comiats que no sempre es poden viure
A vegades dir adéu no és possible simplement per la seva imprevisió i, tot i que no és fàcil, les persones intentem acomiadar-nos en la distància del temps i sobretot entendre el perquè del comiat sobtat.
Llegiu si us ve de gust aquest tast editorial :
https://www.catorze.cat/lectura/tast-editorial/pol-guasch-2_1227899_102.html
Els dies previs, Lluís Muntada
.jfif)
Els dies previs és un conjunt de narracions que explora el temps de l’espera i la incertesa com a espai central de l’experiència humana. Lluís Muntada construeix un relat pausat, en què el pes dels esdeveniments no recau tant en l’acció com en la reflexió interior dels personatges. L’obra se situa en un moment de transició vital, en què el passat i el futur entren en joc.
La narració destaca per un estil sobri i contingut, amb una prosa acurada que dona rellevància als silencis, a les petites observacions quotidianes i als matisos emocionals. L’autor opta per una veu narrativa que convida el lector a una lectura atenta i reflexiva. Aquest to contribueix a crear una atmosfera d’expectativa constant, que reforça el sentit del títol.
Pel que fa als personatges, Muntada els presenta amb una gran profunditat psicològica. Les seves inquietuds, dubtes i records es despleguen de manera progressiva, sense estridències, i permeten comprendre els conflictes interns que travessen. A través d’ells aborda temes com la memòria, la identitat i la dificultat d’afrontar els canvis.
Un dels punts forts de l’obra és la capacitat de convertir situacions aparentment quotidianes en espais de reflexió sobre el pas del temps i la construcció del sentit de la vida. Els “dies previs” no són només un període temporal, sinó una metàfora de l’estat d’ànim d’uns personatges que viuen pendents d’un esdeveniment que encara no ha arribat. Aquesta espera condiciona les seves decisions i la seva manera de mirar el món.
En conjunt, Els dies previs és una novel·la que apel·la a un lector disposat a endinsar-se en un ritme narratiu lent però dens de significat. L’obra destaca per la seva sensibilitat i per la manera com tracta temes universals des d’una perspectiva íntima i continguda.
És una lectura recomanable per a qui valori la literatura de caire introspectiu i la reflexió sobre els moments de transició en la vida.
Si voleu saber alguna cosa més del llibre podeu llegir el següent article:
https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/dies-previs-llibre-commovedor-mal_1_4908135.html
.jfif)
El nen 44 de Tom Rob Smith
Ens trobem davant d’una història d’una gran cruesa, un thriller amb molta originalitat. L’acció té lloc a la Rússia de Stalin, en un moment de terror i de paranoia general. El personatge principal, Leo Stepanovich Demidov, un agent del MGV, el servei secret rus, és acusat injustament de traïció. Fuig de Moscou amb la seva dona i arriba a un lloc solitari on descobreix que diversos nens han estat brutalment assassinats. Davant de la passivitat de la policia que es desentén d’aquest episodi, decideix investigar personalment aquest fet, cosa que posa en perill la seva pròpia vida i la de la seva dona.
Història crua i molt ben documentada que transmet l’estat de constant terror en el que vivia la població russa de la dictadura stalinista. Relat molt diferent al thriller convencional que havia llegit fins ara.
Ferran Llanas Alegre
Si desitgeu fer bones presentacions aquí teniu un llibre que us ajudarà, “Presentaciones inteligentes 100” de Susan M. Weinschenk, editorial Anaya. Aquest llibre ens explica com funciona el cervell i com pensen les persones. Els seus consells ens permetran mantenir l’atenció i la motivació de l’audiència. Imprescindible per tothom que tingui alguna cosa per explicar.
Joan Carles Sampera
Memòria d'uns ulls pintats de Lluís LLach
A la Barceloneta dels anys 20 neixen i creixen quatre amics,dos nois i dues noies. La vida, en aquells anys transcorre en un ambient humil però llibertari.La novel·la la narra un d'ells, en Germinal, en la seva vellesa, a un director de cinema que vol fer una pel·lícula històrica. Li explica sense rubor com descobreixen la seva sexualitat, que comença com un joc de nois amb noies però que derivarà en el descobriment del veritable amor entre en Germinal i en David.
L'arribada de la República promet un ventall d'il·lusions i possibilitats als joves, que es veuran frustrats amb la Guerra Civil i la posterior repressió de la dictadura franquista.
Una història que emociona, que t'endinsa en una època en què les coses eren tan senzilles i tan complicades alhora, que no pots evitar sentir la tendresa que desprèn. La naturalitat amb què parla de l'amor, del sexe, de l'amistat, fa que oblidis per un moment la cruesa dels fets que viuen.
Una grata sorpresa constant de la mà de Lluís Llach. Molt recomanable.
David Jiménez
La educación de un hada de Didier van Cauwelaert
Rokel és un jove inventor de joguines que durant un viatge en avió coneix la dona que canviarà la seva vida. La Ingrid i el seu fill Raoul es transformen en la raó de ser de la seva existència. Però la felicitat no dura eternament i al cap de poc, la Ingrid decideix abandonar-lo sense cap raó aparent, simplement perquè l’estima. Un nou personatge, una noia estrangera pendent d’un permís per estudis, es transforma als ulls del nen en una fada que ha de fer possible el més difícil. El que al principi sembla una novel·la convencional, es transforma en una historia màgica on l’amor per un nen i la necessitat de protegir-lo de la dura realitat , fa que el llibre agafi un to delicat i subtil. És un relat agradable, fácil i sobretot d’una gran humanitat.
Val a dir que és una novel·la diferent a les que estem acostumats, però personalment, crec que val la pena passar una estona llegint-la.
Montse Alegre
Història del canvi que experimenta Helmer, un granger holandès de 55 anys, amb una vida marcada per la solitud, després de la mort del seu germà bessó. Història en un entorn rural holandès, amb paisatges diferents, solitaris, inhòspits i isolats.
(Claustre Llort)
La casa de cristal de Simon Mawer.
Al 1929 la parella formada per Viktor i Liesel Landauer encarrega a un famós arquitecte austríac el projecte de la seva casa a Txecoslovàquia. Dissenya la seva millor obra d’art: la casa de vidre o Villa Landauer, una fusió de vidre, hacer i ciment que dóna protagonisme a la llum en una atmosfera de luxe. Amb l’ascens del nazisme al poder, la seguretat de la família essent Viktor jueu, desapareix. La casa es transforma en testimoni de moltes vides on l’erotisme, la violència i la traició són els protagonistes. (Montse Alegre)
Brooklyn de Colm Toíbín
Eilis Lacey és una noia que viu en un petit poble d’Irlanda sota l’ombra de la seva mare i sobretot de la seva germana gran. Mitjançant un capellà que regeix una parròquia a Brooklyn, deixa la seva vida còmoda i ordenada al seu poble i emigra a Nova York . Allà treballa i es forma per a tenir un futur. Però el passat deixat enrera la fa dubtar del seu camí.
(Montse Alegre)
Les joies del paradís de Donna Leon
Una musicòloga veneciana té l’encàrreg de decidir qui s’ha de quedar l’ herència d’un músic poc conegut del segle XVIII. Mentres investiga, va coneixent la personalitat i la vida d’aquest home i va trobant-se en situacions que mai abans havia sospitat que podria viure ella.
(Montse Alegre)
La primavera del comissari Ricciardi de Maurizio de Giovanni
Llibre que relata la investigació del cas d’una tiradora de cartes brutalment assassinada a casa seva. El comissari Riccardi, amb el seu do per sentir les darreres paraules dels morts, serà l’encarregat d’esbrinar els fets i els perquès.
(Claustre Llort)
El caso del bar Balto, Faiza Guène.
El llibre explica de forma breu la investigación de l’assassinat de l’amo de l’únic bar d’un poble petit de la França profunda. Un seguit de personatges van donant el seu testimoni, mentre el lector va reconstruïnt els fets. Humor negre i personatges sense gens de “glamour”, que donen una visió diferent de França.
Claustre Llort
La nieta del señor Linh, Philippe Claudel.
Aquesta és una historia de soletat i exili. El senyor Linh fuig d’una guerra amb la seva néta, que encara és un nadó, i s’instal·la en un pis d’acollida per a refugiats d’un país europeu. La seva néta és l’única raó que empeny l’avi a sobreviure. Un llibre extraordinàriament sensible i que fa pensar.
Claustre Llort
El cuiner del dux, Elle Newmark
Aquest llibre ambientat en la Venècia del Renaixement, explica la història en primera persona d’un nen del carrer que sobreviu com pot. El cuiner del palau del Dux el recull i li ensenya l’ofici. Es relaten les intrigues i les trames polítiques per arribar a tenir el poder juntament amb la recerca d’un llibre misteriós on s’hi expliquen els secrets de l’alquímia.
Montse Alegre
